Sin categoría
XAFARDEIGS DE CABINA EN LA RUTA DE LA SAL. ELS DEL NORD PRENEN EL DESÈ LLOC
…Y no ens referim als Tigres del nord amb les seues punxants corrides mexicanes, sinó a la tripulació de l’Aquitat III, embarcació que forma part de la regata de la Ruta de la Sal.
‘Aquitat’ significa ‘llibertat’ en espartà. Els espartans es varen destacar per la seua valentia, provocada també pel seu dur sistema educatiu. Deixem aquí volar la imaginació d’aquell lector que es dediqui a l’ensenyança…
En el cas de l’Aquitat III, tot i que hagi una simbiosis de la tripulació a l’hora de viure’s i desviure’s a coberta, ja a terra es varen presentar com éssers humans càlids i propers.
Ens varen contar que el primer dia de regata des de Barcelona va ser dur, amb vents de ratxes de 6 i 7 nusos. Tot i això, ells havien aconseguit superar una marca personal de velocitat i s’havien quedat en un desè lloc gens menyspreable.
I és que aquesta tripulació és plural: amb mariners de Gasteiz, Saragossa, Catalunya, entre d’altres llocs, haurà de marxar demà del sòl eivissenc cap a Barcelona en l’última jornada de la Ruta de la Sal.
L’origen de la Ruta de la Sal va sorgir el maig del 1846. La “Revolta dels Mariners” va provocar un bloqueig per part dels exèrcits carlistes i la manca de sal va començar a ser un gran problema.
Un empresari barcelonès va convocar llavors als millors navegants i els va proposar un pla: transportar sal de les salines d’Eivissa a Barcelona. El repte s’enduria amb el fet que el primer en arribar rebria la seua recompensa en or, els últims potser ni cobrissin les despeses del viatge.
En aquella ocasió, tres embarcacions varen iniciar el camí i la primera en arribar va ser el “Halcón Maltés”, una goleta Baltimore de 32 metres d’eslora el patró de la qual era Andreas Potrus, un grec. Veiem doncs que també aquella tripulació estava formada per gent de tot lloc.
Des de l’illa pitiüsa veurem allunyar-se a les embarcacions desfent les rutes d’aquells navegants que no varen deixar a Barcelona sense sal…
