Molt ràpid el col·legiat va ser arremès per les protestes des de les grades, i és que una vegada més el rosari de targetes grogues es va atorgar a jugadors de l’Eivissa, mentre l’equip visitant se apoderava de la situació. Interrupcions, joc brusc i la sorpresa a l’atac varen acabar desconcertant als eivissencs, que a més dels onze jugadors sobre el terreny, tenien també els errors arbitrals en la seua contra, el temps en la seu contra, la pressió de sumar, i sense comptar els seus propis errors, que bàsicament s’evidenciaven en la pilotada, en la insistència del joc aeri, en el sorteig de la pilota amb el rival. Malgrat això, al començament del segon temps, damunt el minut 7, els atacants locals varen ser capaços de crear dues clares ocasions de gol. Però en el futbol existeix la màxima de que aquell que no els fa els veu fer, i efectivament això va succeir en el minut 64, una polida jugada dels catalans va culminar amb la pilota en el fons de les xarxes.