“Todos eran mis hijos” és una obra que desplega en la seua sorprenent trama una actualitat aclaparadora. És una d’aquelles meravelles de Miller que ens fan tornar a qüestionar els valors més bàsics d’una societat que sembla haver-los oblidat fa molt. I si bé l’època en que transcorre ens remet al passat, el debat moral al qual ens sotmet ens col·loca irremediablement en el present. Així i tot, és en los vincles dels personatges, en els seus secrets, en les seues omissions, on s’ubica el nucli de l’obra. I aquesta possibilitat d’investigar en les relacions humanes va ser la raó per la qual vaig elegir dirigir aquesta obra, amb l’ermosa sensació d’estar tornant a casa.