With a wide choice of nocturnal pastimes, complete with medieval buildings and the labyrinth of narrow, winding streets of Dalt Vila, the Port of Ibiza maintains its physical integration with the daily movements of the city and its life, giving it an added characteristic: the tourist attraction. The port consists of, in addition to the commercial and passenger docks, the Botafoc dock, from which the fuel for the island is distributed and where the great cruise ships tie up.

El port compta, a més dels molls comercials i dels passatgers, amb el dic de Botafoc, on es realitza la descàrrega de combustibles que consumeix l’illa i lloc on amarren els grans creuers turístics que recalen en ell.
També compta amb diverses dàrsenes esportives amb un total de 1.400 amarraments per a embarcacions de recreació.
Barreja de la tradició més pura i de les tendències d’oci més avantguardistes, Eivissa i en conseqüència el seu port, ofereixen un lloc impressionant, que és el destí de moltes mirades i passions.

Els cartaginesos varen fundar la colònia púnica d’Ybosim l’any 650 a. C., convertint el seu port en important base naval de la seva armada. Els romans varen fer d’Ebusus ciutat confederada i varen mantenir la florent activitat comercial que ja tenia sota la dominació cartaginesa.
Malgrat els múltiples testimonis del tràfic, no es troba cap rastre d’obra marítima fins a l’any 1616, en el pla que acompanya la Carta del senyor Juan Ponce. En el segle XVII ja es coneix l’existència d’edificis per a fins portuaris i semblants i un moll al paratge del Raval.
Les modernes infraestructures portuàries daten de principi del segle XX, amb la construcció del dic d’abric que dóna protecció a la zona sud del port. Des dels anys 50 se succeeixen importants obres de millora, però és en les últimes dues dècades quan el port d’Eivissa es dota de les infraestructures avui utilitzades.

Actualment hi ha projectada una ampliació a l’abric del dic de Botafoc consistent en la construcció d’una esplanada i nous molls per acollir el tràfic de cabotatge i de creuers turístics, que suposarà un canvi substancial en la fisonomia del port de cara al futur.