Entre les curiositats més destacades d’aquests dies hi ha algunes que ens han cridat l’atenció: es diu que no es poden tallar les ungles, perquè surten repelons dels més dolorosos. Si hom pasta mentre les campanes estan lligades, el pa surt bord, no alimenta i fa mal profit. No pica cap animal verinós ni punxa cap vegetal espinós i eriçat. Hom pot tocar impunement tota mena de bèsties i de plantes sense cap perill.

Hom ha de pentinar-se, perquè els jueus van tirar d’els cabells de Jesús per tal de mortificar-lo; per aquest motiu el pentinar-se li podria recordar aquell sacrifici ingrat i mortificador, i d’altra banda fa caure tots els cabells.

Tampoc no canta cap ocell, en senyal de dol per la mort del Just. Només ho pot fer la cardenera ja que Jesús la va beneir. Els ocells que no tenen niu posat observen el dejuni i no peixen llur filada. Segons la tradició, abans les orenetes eren blanques com un glop de llet, i llavors de la crucifixió es van posar dol i es cobriren amb un mantell negre que no han abandonat mai més. Tampoc no canta cap granota, en record de la maledicció que els dirigí la Mare de Déu perquè es posaren a cantar mentre Jesús estava en creu. Abans la granota tenia una cua molt llarga i molt gentil que li donava una aparença molt galant. Per efecte del càstig la va perdre i restà estranya i desfigurada com és avui.

Mentre Jesús és al monument tota la vida es detura. No creix cap animal ni cap planta. La vida no torna a continuar fins el toc d’al·leluia. No es pot enterrar cap difunt, perquè tampoc no està Jesús i ningú no ha d’ésser més que ell. El Dijous Sant no es pot néixer cap infant, perquè va morir Nostre Senyor. No se sap de ningú que hagi nascut el dia d’avui. Si algú hi naixia es condemnaria irremissiblement per més virtuós i devot que fos.