"per Sant Valentí l’ametller a florir". Així, doncs la festivitat d’aquest Sant, que deu el seu reconeixement perquè és el protector dels enamorats, coincideix amb les últimes setmanes de l’hivern i el renaixement de la natura. Aquesta és la història:

El bisbe va ser empresonat i dut davant l’emperador que intentà convèncer-lo per que renunciés al cristianisme i servir l’imperi i als déus romans a canvi del seu perdó. Valentí no va acceptar i va ser sentenciat a una execució en tres parts: primer el donarien una pallissa, després l’apedregarien i finalment el tallarien el cap.
Durant les darreres setmanes a la presó, el carcerari va demanar-li permís per a donar lliçons de lletres a la seua filla, Júlia, una jove bonica i espavilada, cega de naixement. El bisbe la va ensenyar història romana, aritmètica i també el parlà de Déu. Ella va trobar la saviesa i va aprendre a veure el món mitjançant els ulls de Valentí.
–Saps que deman a Déu cada nit i cada dia? prec per que pugui veure. Tenc grans desitjos de veure tot allò que m’has contat.
–Déu sempre fa allò que és millor per a nosaltres. Si creiem en Ell.
–Jo hi crec –va dir ella amb molt intensitat– i va agafar molt fort la mà de Valentí.
–De sobte, un llum brillant il·luminà la cel·la
–Puc veure! Puc veure!
–Glòria a Déu! –exclamà Valentí.
La vigília de la seua mort, Valentí va escriure’l una darrere carta demanat-li  que es mantingués a prop de Déu i la signà: “de el teu Valentí”. Va ser executat el 14 de febrer de 270 i enterrat on avui hi ha l’església de Praxedes, a Roma. Diuen que Júlia va plantar un ametller de flors rosades junt a la tomba. Avui, l’ametller n’és símbol d’amor i de pau.
Cada 14 de febrer, dia de Sant Valentí, s’intercanvien missatges d’afecte, d’amor i de devoció en tot el món.
GUIA PER A PERDRE’S A LA
VIDA ARTÍSTICA D’EIVISSA