The first non-urban churches constructed after the Catalan conquest in 1235 started to be built in the 14th century. This is proof that the population on the island at that time was scattered about the countryside, and that the parish of Santa Maria, located in the city, was so far from their homes that it prevented them from fulfilling their Christian duties. This led the settlers of the rural areas to address their concerns to the Archbishopric of Tarragona with the purpose of asking for permission to build a chapel and a cemetery in each of the quartons (a traditional unit of measurement on Mallorca equivalent to 1,775.75 square metres) on the island. 

Plus, we should also bear in mind the defensive purpose of these early churches, which were charged with protecting a population that was often the target of Saracen incursions. This imperative led the churches from this time to have characteristics of this defensive function, namely the presence of battlements. The churches from this early period are the ones in Sant Antoni de Portmany, Santa Eulària del Riu, Sant Miquel de Balansat and Sant Jordi de ses Salines, which today are all located in urban nuclei. 

But the route we are concerned with belongs to another period in the history of the island of Ibiza, the 18th century, the age of the Enlightenment. Major changes were underway on Ibiza and Formentera during this time due to important historical events: Philip V’s Nueva Planta Decrees and the presence on Ibiza of figures from the world of politics and religion who ascribed to the thinking of the Enlightenment. 

In 1782, Pope Pius VI handed down a papal bull creating the bishopric of Ibiza. This led to the presence on the island of bishop Manuel Abad y Lasierra (Estadella, Huesca, 1724 – Zaragoza, 1806), who reached Ibiza in February 1784.When he arrived he visited both islands in order to learn firsthand about the real situation of the population (according to him, around 15,000 people) in the rural counties where there were plans to build the rural parishes, as at first his main concern revolved around creating nuclei of houses around the new churches, which would later become towns. 

The plan devised by Abad y Lasierra meant the creation of churches that have lent their names to many towns on the island of Ibiza. These churches make a fascinating route of the rural churches dating from the Enlightenment. 
All of the churches on the route have certain common features: the construction of a rectangular-shaped nave onto which several different additions were built, such as porticoed areas, entrance courtyards, parish houses and chapels. 

These churches no long have defensive features like the primitive churches from the 14th century, but it can be clearly seen how they are integrated into the complexes of the preceding churches. Nor can we identify a clearly defined historical architectural style, rather the subtle presence of features common to the time in which they were built. 

You can begin this route by taking the motorway to Sant Antoni de Portmany from the city of Eivissa. Seven kilometres later you will reach the town of Sant Rafel, where the Sant Rafel Arcàngel (Saint Raphael Archangel) church is located. We do not know precisely when construction on this church got underway, but we do know that two families were vying to have it built on their estates. However, the church was already finished by 1795, because when bishop Climent Llocer arrived he wrote that it was the only temple that had been finished. 

One of the beams on the porch bears the date of 1863, when the extension was built. The small porch located in front of the doorway to the church was built later, and it had clearly not been planned initially because it somewhat obscures views of the saint. The cobbled ground bears the date it must have been made: 1877. The belfry has undergone several changes, and its appearance today dates from a refurbishment undertaken in 1956. 

During his visit to the island in 1867, Archduke Louis Salvador said the following about the landscape that could be seen from the puig or hill where the church is located: “Lovely are the views that can be seen, especially looking towards the Pla de Vila, at the end of which appears the city of Ibiza, like a swan swaying on the waves, and the island of Formentera barely visible way out there with a dark, misty ink, barely distinguishable from the sea surrounding it”. Now that the town has been declared an area of crafts interest, you can visit the different ceramic workshops. To continue the route, you have to enter the tiny town and take the motorway leading to Santa Agnès de Corona. 

One of the beams on the porch bears the date of 1863, when the extension was built. The small porch located in front of the doorway to the church was built later, and it had clearly not been planned initially because it somewhat obscures views of the saint. The cobbled ground bears the date it must have been made: 1877. The belfry has undergone several changes, and its appearance today dates from a refurbishment undertaken in 1956.During his visit to the island in 1867, Archduke Louis Salvador said the following about the landscape that could be seen from theor hill where the church is located: “Lovely are the views that can be seen, especially looking towards the Pla de Vila, at the end of which appears the city of Ibiza, like a swan swaying on the waves, and the island of Formentera barely visible way out there with a dark, misty ink, barely distinguishable from the sea surrounding it”. Now that the town has been declared an area of crafts interest, you can visit the different ceramic workshops. To continue the route, you have to enter the tiny town and take the motorway leading to Santa Agnès de Corona.

+ INFO: www.ibiza-secrets.com

A més, cal no oblidar la funció defensiva d’aquestes primigènies esglésies, que tenien encomanada la protecció d’una població que sovint era objecte d’incursions sarraïnes. Aquest imperatiu provocà que les esglésies d’aquesta època tenguin característiques pròpies d’aquesta funcionalitat, com ara la presència de merlets. Les esglésies d’aquest primer període són les de Sant Antoni de Portmany, Santa Eulària del Riu, Sant Miquel de Balansat i Sant Jordi de ses Salines, en l’actualitat integrades en nuclis urbans. 

Però la ruta que ens ocupa pertany a un altre temps històric de l’illa d’Eivissa: el segle XVIII, l’època de la Il·ustració. En aquest segle es produeixen importants canvis a les Pitiüses per dos fets significatius: els Decrets de Nova Planta de Felip V i la presència a Eivissa de personatges, de l’àmbit polític i religiós, pertanyents al pensament de la Il·ustració. 

L’any 1782 el Papa Pius VI decretà una butla per la qual es creava el bisbat d’Eivissa. Això comportà la presència a l’illa del bisbe Manuel Abad y Lasierra (Estadella , Osca, 1724 – Saragossa, 1806) que arribà a Eivissa el Febrer de 1784. En arribar a les Pitiüses va visitar les dues illes per tal de conèixer de primera mà quina era la situació real en què es trobava la població (segons ell, integrada per quinze mil persones) a les comarques on tenia previst construir les parròquies rurals, ja que, tot d’una, la seva preocupació se centrà en la creació de nuclis de cases al voltant de les noves esglésies que configurarien pobles. 

El pla previst per Abad y Lasierra suposà la creació d’esglésies que han donat nom a molts pobles de l’illa d’Eivissa. Aquestes esglésies configuren un interessant itinerari, el de les esglésies rurals de la Il·ustració. 

Totes les esglésies de l’itinerari presenten uns trets comuns: la construcció d’una nau de planta rectangular, a partir de la qual se realitzen diferents agregacions com espais porticats, patis d’entrada, cases parroquials i capelles. 

Aquestes esglésies ja no mostren uns trets de caràcter defensiu com el de les primitives esglésies del s. XIV, però es fa palesa la seva integració en el conjunt constituït per les esglésies precedents. Tampoc pot parlar-se d’un estil arquitectònic històric clar i definit, sinó més aviat de la subtil presència de trets propis de l’època en què foren construïdes.

L’itinerari s’inicia agafant des de la ciutat d’Eivissa la carretera a Sant Antoni de Portmany, i 7 quilòmetres després s’arriba al poble de Sant Rafel, on es troba l’església de Sant Rafel Arcàngel. No se sap exactament quan s’iniciaren les obres, però dues famílies es barallaren perquè ambdues volien la ubicació de l’església a les seues finques. Tanmateix, l’any 1795 era ja acabada, perquè en arribar el bisbe Climent Llocer escriu que és l’únic temple nou que s’havia finalitzat. 

any en què tengué lloc aquesta ampliació. El porxet de davant de la porta del temple és posterior, i no s’havia previst inicialment perquè no deixa veure bé la imatge del sant. A l’empedrat hi figura la data en què degué realitzar-se: 1877. El campanar ha sofert diverses modificacions, i l’aspecte actual és d’una reforma de l’any 1956. 

Durant la seva visita a l’illa, l’any 1867, l’Arxiduc Lluís Salvador digué del paisatge que es podia veure des del puig on es troba l’església:”Belles són les vistes que es poden contemplar, sobretot mirant cap el Pla de Vila, al final del qual apareix la ciutat d’Eivissa, com un cigne que s’engronsa damunt les ones, i l’illa de Formentera dibuixada, allà lluny, amb calitjosa i fosca tinta, que quasi no es pot distingir de la mar que l’envolta”. 

En ser al poble declarat com a zona d’interès artesanal, poden visitar-se els diferents tallers-botigues de ceràmica. Per continuar l’itinerari cal endinsar-se en el petit casc urbà i agafar la carretera que porta cap a Santa Agnès de Corona. 

Además, no hay que olvidar la función defensiva de estas primigenias iglesias, que tenían encomendada la protección de una población que a menudo era objeto de incursiones sarracenas. Este imperativo provocó que las iglesias de esta época tengan características propias de tal funcionalidad, como la presencia de almenas. Las iglesias de este primer periodo son las de Sant Antoni de Portmany, Santa Eulària del Riu, Sant Miquel de Balansat y Sant Jordi de ses Salines, en la actualidad integradas en núcleos urbanos. 

Pero la ruta que nos ocupa pertenece a otro tiempo histórico de la isla de Ibiza: el siglo XVIII, la época de la Ilustración. En este siglo se producen importantes cambios en las Pitiusas debido a dos hechos significativos: los Decretos de Nueva Planta de Felipe V y la presencia en Ibiza de personajes, del ámbito político y religioso, pertenecientes al pensamiento de la Ilustración. 

En año 1782 el Papa Pío VI decretó una bula por la que se creaba el obispado de Ibiza. Ello comportó la presencia en la isla del obispo Manuel Abad y Lasierra (Estadella, Huesca, 1724 – Zaragoza, 1806) que llegó a Ibiza en Febrero de 1784. Al llegar a las Pitiusas visitó las dos islas con el fin de conocer de primera mano cuál era la situación real en la que se encontraba la población (según él, integrada por quince mil personas) en las comarcas donde tenía previsto construir las parroquias rurales, ya que, al principio, su preocupación se centró en la creación de núcleos de casas en torno a las nuevas iglesias que configurarían pueblos. 

El plan previsto por Abad y Lasierra supuso la creación de iglesias que han dado nombre a muchos pueblos de la isla de Ibiza. Estas iglesias configuran un interesante itinerario, el de las iglesias rurales de la Ilustración.
Todas las iglesias del itinerario presentan unos rasgos comunes: la construcción de una nave de planta rectangular, a partir de la cual se realizan diferentes agregaciones como espacios porticados, patios de entrada, casas parroquiales y capillas. 

Estas iglesias ya no muestran unos rasgos de carácter defensivo como el de las primitivas iglesias del s. XIV, pero se hace patente su integración en el conjunto constituido por las iglesias precedentes. Tampoco puede hablarse de un estilo arquitectónico histórico claro y definido, sino más bien de la sutil presencia de rasgos propios de la época en que fueron construidas. 

El itinerario se inicia tomando desde la ciudad de Ibiza la carretera a Sant Antoni de Portmany, y 7 kilómetros después se llega al pueblo de Sant Rafel, donde se encuentra la iglesia de Sant Rafel Arcàngel. No se sabe exactamente cuando se iniciaron las obras, pero dos familias se pelearon porque ambas deseaban la ubicación de la iglesia en las sus fincas. Sin embargo, en el año 1795 ya estaba acabada, porque al llegar el obispo Climent Llocer escribe que es el único templo nuevo que se había finalizado.

En una de las vigas del porche aparece la fecha de 1863 año en que tuvo lugar esta ampliación. El porchecillo situado delante de la puerta del templo es posterior, y no se había previsto inicialmente porque no deja ver bien la imagen del santo. En el empedrado figura la fecha en que debió realizarse: 1877. El campanario ha sufrido diversas modificaciones, y el aspecto actual es de una reforma del año 1956.

Durante su visita a la isla, el año 1867, el Archiduque Luis Salvador dijo del paisaje que se podía ver desde el puig o monte donde se encuentra la iglesia:"Bellas son las vistas que se pueden contemplar, sobre todo mirando hacia el Pla de Vila, en cuyo final aparece la ciudad de Ibiza, como un cisne que se columpia sobre las olas, y la isla de Formentera dibujada, allá lejos, con brumosa y oscura tinta, que casi no se puede distinguir del mar que la rodea".

Al estar el pueblo declarado como zona de interés artesanal, pueden visitarse los diferentes talleres-tiendas de cerámica. Para continuar el itinerario hay que adentrarse en el pequeño casco urbano y tomar la carretera que lleva a Santa Agnès de Corona.