Sin categoría
SA PENYA ESBARRADA, UN RACÓ INQUIETANT D’EIVISSA
A un pinar, juntament al penya-segat i amb ses Margalides davall, es troben les restes d’una antiga casa musulmana en la qual viure devia ser una autèntica meravella, sobre tot perquè no devia haver gran cosa més en kilòmetres a la rodona. Sa Penya Esbarrada, que pren el nom del lloc, és un jaciment de 1.500 metres quadrats que el 2006 va ser protegit amb una tanca i senyalitzat.
Fa ara quatre anys, la Conselleria de Patrimoni –avui Política Patrimonial i Agrícola– es va gastar 51.446 euros per protegir amb una tanca i senyalitzar les runes de la casa musulmana medieval de sa Penya Esbarrada, i va signar un conveni amb l’Ajuntament de Sant Antoni per tal de promocionar una ruta turística que inclogui el jaciment, l’església de Santa Agnès i ses Torres d’en Lluch.
Però les institucions canvien de persones i de partits i la meitat dels projectes que s’anuncien queden a vegades relegats a l’oblit, tot i que, en veritat, ja varen complir la seua funció a curt termini: ser noticia.
El cert és que el ara tancat jaciment de sa Penya Esbarrada no és precisament el més conegut de les illes, i quedaria lluny de enlloc si no fos perquè el restaurant Can Jordi es troba just al costat, sobre el penya-segat des del qual es contemplen els penyals inhòspits de ses Margalides, en la zona de es Barrat d’en Jordi, que ara molta gent coneix como “les Portes del Cel”.
El cert és que el ara tancat jaciment de sa Penya Esbarrada no és precisament el més conegut de les illes, i quedaria lluny de enlloc si no fos perquè el restaurant Can Jordi es troba just al costat, sobre el penya-segat des del qual es contemplen els penyals inhòspits de ses Margalides, en la zona de es Barrat d’en Jordi, que ara molta gent coneix como “les Portes del Cel”.
En les pedres alineades i amuntegades de sa Penya Esbarrada es pot intuir allò que la informació d’un panell ens convida a dibuixar mentalment sota els pins: un edifici de planta aproximadament rectangular, amb un pati central allargat i estàncies en cada un dels costats principals de la construcció. També s’observa un camí i tota una sèrie de el que degueren ser estàncies auxiliars, davant del cos principal. Es suposa que varen ser corrals i magatzems.
Qui ha estudiat i analitzat aquestes pedres de la nostra història creuen que són les runes d’una casa pagesa d’època musulmana que probablement va estar habitada des del segle XII i fins, més o menys, les dates de la conquesta catalana, l’any 1235. Amb un poc d’imaginació, els murs s’aixequen pedra a pedra i un pot fer-se una idea de cóm varen construir la seua vida en aquest racó del món les seus habitants. Un paratge tan tranquil com inquietant, que els dies de tempesta havia de ser la versió costera de ‘Cumbres borrascosas’.
Qui ha estudiat i analitzat aquestes pedres de la nostra història creuen que són les runes d’una casa pagesa d’època musulmana que probablement va estar habitada des del segle XII i fins, més o menys, les dates de la conquesta catalana, l’any 1235. Amb un poc d’imaginació, els murs s’aixequen pedra a pedra i un pot fer-se una idea de cóm varen construir la seua vida en aquest racó del món les seus habitants. Un paratge tan tranquil com inquietant, que els dies de tempesta havia de ser la versió costera de ‘Cumbres borrascosas’.
C.A.T.
+ INFO: www.ibiza-secrets.com
GUIA PER A PERDRE’S A
LA VIDA ARTÍSTICA D’EIVISSA
LA VIDA ARTÍSTICA D’EIVISSA