Sin categoría
RAFAEL ALCÁNTARA per a Ibiza-Click
Aquest artista inquiet, impulsor de la Mostra de Creativitat d’Eivissa ens parla en aquesta entrevista per a Ibiza-Click dels seus projectes i expectatives.
A Rafael Alcántara, que ha publicat recentment Crónicas califales, l’interessa més l’art que s’apropa i comparteix, el que beneficia al qui ho fa i al qui l’observa, i creu en la creativitat com a qualitat natural de tothom que es pot desenvolupar infinitament…
Perquè t’interessa el califato Omeya?
Per moltes i diverses raons. En primer lloc perquè potser fos el període històric més pròsper viscut en allò que avui coneixem com Espanya. A títol educatiu, em sembla un bon model a rescatar de convivència de diferents idees i religions, com de mecenatge efectiu, demostrant que quan els poderosos aposten per les arts i les ciències la prosperitat està garantida. Possiblement mai no es va viure como llavors. D’altra banda, és un període poc i mal conegut, quan sorprenentment és un dels millors documentats. La informació que vaig anar trobant me va semblar tan fascinant, res a envejar a les mil i una nits, que vaig decidir mirar d’apropar-la a tothom sense excessives invencions.
Per moltes i diverses raons. En primer lloc perquè potser fos el període històric més pròsper viscut en allò que avui coneixem com Espanya. A títol educatiu, em sembla un bon model a rescatar de convivència de diferents idees i religions, com de mecenatge efectiu, demostrant que quan els poderosos aposten per les arts i les ciències la prosperitat està garantida. Possiblement mai no es va viure como llavors. D’altra banda, és un període poc i mal conegut, quan sorprenentment és un dels millors documentats. La informació que vaig anar trobant me va semblar tan fascinant, res a envejar a les mil i una nits, que vaig decidir mirar d’apropar-la a tothom sense excessives invencions.
Quin paral·lelisme trobam entre Còrdova i Eivissa?
Còrdova i Eivissa estan unides geogràficament per la serralada sub bètica i tenen una gran part de història compartida. Per exemple ambdues passaren d’una època de influencia àrab floreixen durant el califat, a l’ocupació per colons dels regnes cristians del Nord que varen arribar amb les seues costums i lleis, amb la declivi econòmica i obscuriment cultural que allò suposà. Per a mi són dos llocs molt especials amb història i vocació universalista, que é el tret que més m’agrada d’elles. Terra de tothom, terra de ningú.
Còrdova i Eivissa estan unides geogràficament per la serralada sub bètica i tenen una gran part de història compartida. Per exemple ambdues passaren d’una època de influencia àrab floreixen durant el califat, a l’ocupació per colons dels regnes cristians del Nord que varen arribar amb les seues costums i lleis, amb la declivi econòmica i obscuriment cultural que allò suposà. Per a mi són dos llocs molt especials amb història i vocació universalista, que é el tret que més m’agrada d’elles. Terra de tothom, terra de ningú.
Definitivament… et converteixes en escriptor i abandones altres disciplines?
Porto publicant en diferents mitjans pàgines amb propostes per a infants des de l’any 2000. Les “Crónicas Califales” es varen publicar setmanalment en el diari Córdoba durant dos cursos de l’any 2003 a l’any 2005 però he tardat quatre anys a poder publicar la recopilació. Tot això m’ha obligat a centrar-me bastant en les publicacions encara que segueixo essent fidel a la meua idea d’una creativitat sense fronteres. ‘Jugar, aprendre i compartir-ho’. Com es diria en el flamenc, toc un poquet gairebé tots els “palos”, i miro d’aportar alguna cosa de creativitat fins i tot quan sembro una tomata o cuino unes verdures.
Porto publicant en diferents mitjans pàgines amb propostes per a infants des de l’any 2000. Les “Crónicas Califales” es varen publicar setmanalment en el diari Córdoba durant dos cursos de l’any 2003 a l’any 2005 però he tardat quatre anys a poder publicar la recopilació. Tot això m’ha obligat a centrar-me bastant en les publicacions encara que segueixo essent fidel a la meua idea d’una creativitat sense fronteres. ‘Jugar, aprendre i compartir-ho’. Com es diria en el flamenc, toc un poquet gairebé tots els “palos”, i miro d’aportar alguna cosa de creativitat fins i tot quan sembro una tomata o cuino unes verdures.
Amb l’escultura “El nido del ángel” vares guanyar el premi de la III Mostra de Creativitat d’Eivissa. Què ha significat aquest reconeixement? En la meua opinió la Mostra és un projecte que va arribar en un bon moment i que, si continua amb serietat, pot ser molt positiu per a l’illa. Vaig tenir el privilegi de posar en marxa aquest projecte amb l’esforç de molts artistes, associacions t de l’Ajuntament d’Eivissa encapçalat per la nostra actual alcaldessa llavors regidora de cultura que varen creure en la meua proposta, i me va fer molt feliç poder presentar-me com artista després d’abandonar per pròpia decisió la coordinació. Quedar finalista en el concurs de cartells i guanyar el concurs d’escultura va ser molt emocionant. Vaig presentar diverses idees en cada faceta. Guanyar amb ‘el nido del ángel’ me va obligar a preparar l’exposició que tenia compromesa amb el col·legi d’arquitectes sobre nius i encara que modestament per manca d’ajudes, vaig poder posar aquell projecte d’instal·lacions urbanes en marxa. D’altra banda, situar l’àngel sortint del niu i observant en el punt més alt de la nostra ciutat, va ser una passada i un enorme privilegi. La visió me semblava molt poètica, tot i que crec que molts lamentaren que no hi hagués estat més avall en algun punt que permeti que es veiés d’aprop.
Ets més dissenyador? escultor? escriptor? en quina faceta artística estàs més còmode?
Amb la que més gaudeixo, la que em neix amb més naturalitat i més m’ha ajudat i ensenyat és la pintura lliure: molt de material, poques idees abans de començar i llançar-s’hi sense mors a tacar, sense temps. S’ho recomano a tothom com un saníssim exercici. Tot i això, en els darrers anys no he aturat de treballar en una línia de projectes que demanen una altra energia molt distinta, molt ordinador i estudi. Me consider un investigador per vocació i per necessitat, si t’especialitzes massa estàs venut. Consider que la Diversificació encara que té els seus riscos, i ha estat mal vista pel sistema, et dona llibertat per a no acceptar allò que no vols. Em sento bé pintant, escrivint, però també tenint cura de persones, vacunant ovelles, ensenyant a navegar en caiac o fent tallers per a nens. En altres temps vaig ser més obsessiu amb l’art. Vaig arribar a sentir que podia posar-me malalt mentalment i vaig abandonar la pintura i les exposicions durant vuit anys. Me vaig dedicar llavors a compartir el millor de l’art a través de tallers i projectes per a tothom, i a passar de tota la part del “mundillo” que no m’agradava. M’interessa més l’art que s’apropa i comparteix, el que beneficia a qui ho fa i a qui ho observa, i crec en la creativitat com qualitat natural de tothom que es pot desenvolupar infinitament i ens diferencia a uns d’altres en funció de les nostres pròpies experiències, creences i expectatives.
Amb la que més gaudeixo, la que em neix amb més naturalitat i més m’ha ajudat i ensenyat és la pintura lliure: molt de material, poques idees abans de començar i llançar-s’hi sense mors a tacar, sense temps. S’ho recomano a tothom com un saníssim exercici. Tot i això, en els darrers anys no he aturat de treballar en una línia de projectes que demanen una altra energia molt distinta, molt ordinador i estudi. Me consider un investigador per vocació i per necessitat, si t’especialitzes massa estàs venut. Consider que la Diversificació encara que té els seus riscos, i ha estat mal vista pel sistema, et dona llibertat per a no acceptar allò que no vols. Em sento bé pintant, escrivint, però també tenint cura de persones, vacunant ovelles, ensenyant a navegar en caiac o fent tallers per a nens. En altres temps vaig ser més obsessiu amb l’art. Vaig arribar a sentir que podia posar-me malalt mentalment i vaig abandonar la pintura i les exposicions durant vuit anys. Me vaig dedicar llavors a compartir el millor de l’art a través de tallers i projectes per a tothom, i a passar de tota la part del “mundillo” que no m’agradava. M’interessa més l’art que s’apropa i comparteix, el que beneficia a qui ho fa i a qui ho observa, i crec en la creativitat com qualitat natural de tothom que es pot desenvolupar infinitament i ens diferencia a uns d’altres en funció de les nostres pròpies experiències, creences i expectatives.
En quin projecte estàs treballant?
En un ‘parell’… ja saps, més de dos, estic en una etapa de la meua vida molt creativa. He tornat ha ser par fa vint mesos i ens hem traslladat al camp, a la fi. Així que tenc dues meravelloses filles i gaudeixo d’un pedacet de terra en la nostra preciosa illa. Som un tipus amb estrella…
En un ‘parell’… ja saps, més de dos, estic en una etapa de la meua vida molt creativa. He tornat ha ser par fa vint mesos i ens hem traslladat al camp, a la fi. Així que tenc dues meravelloses filles i gaudeixo d’un pedacet de terra en la nostra preciosa illa. Som un tipus amb estrella…
+ INFO: www.ibizarts.es
