POESIA ORGÀNICA
Neix POESIA ORGÀNICA amb una poesia del nostre company de feina Antonio, que avui (ahir) ha tingut un dia al límit amb les seues emocions, avui 3 de desembre / 07 s’han creuat les seues neurones amb el cor i això li ha provocat escriure una senzilla poesia, però que per a naltros representa com una metàfora de moltes coses que desitgem dir i provocar.
Neix dificultant el tràfic, amb massa ossos i el vestit gran, però neix al moment just en que les paraules ja no poden ni han d’estar al ventre… …no oferim ni 100 ni 2.000 euros per nadó que neixi… és lliure qui desitgi infantar… …les fulles en blanc estan buides per a començar a escriure, us convidem a tothom… escriptors si ens esteu llegint! Poetes… siguin on siguin!… Perquè, quina poesia no és orgànica?… Amb pseudònim, el seu nom o l’empremta digital… els que ho desitgin poden enviar les seues poesies per a publicar-les aquí. No hi ha normes, quines normes li podem posar a la poesia?. A partir d’avui (ahir), 3 de desembre / 2007, queda inaugurada la secció, prenent una xocolata ben calenta per a que les paraules surtin energètiques i mineralitzades… GUIA PARA PERDRE’S A LA VIDA ARTÍSTICA D’EIVISSAIMATGE DE POESIA ORGÀNICA: Arbre de al Port d’Eivissa.
Obra realitzat per l’artista María Luisa Elvira Sánchez per a la instal·lació Bicicletas volando al final del Puerto, presentada en 2005 a La I Mostra de creativitat a Eivissa, en homenatge a la mar…
POESIA NÚMERO 0
de
POESIA ORGÀNICA
3 DE DESEMBRE
es un dia de festa
de felicitat
de somnis, d’amor
de reflexió: pensem en tu
és el dia de la vida
que el món et donaria a tu
és un univers
pensa en els altres
ells pensen en tu. Antonio Lagunilla
“el poeta dels versos desbaratats” ANTONIO LAGUNILLA
ANTONIO LAGUNILLA
PROCEDÈNCIA: BARCELONA
VIU A EIVISSA DES DE 2000 Antonio escriu amb enginy, la seua poesia és totalment lliure, desbaratada, amb o sense rima fa rima, amb o sense punts ni comes aconsegueix la pausa, en doble sentit, en doble direcció, arriba al seu destí, altiva i irònica, alegre i picardiosa… tres X… i quatre també…. provoca treure’s la roba… La seua mètrica no té mesura, no es regeix a cap norma d’escriptura, a cap estètica en particular, a res més enllà que els seus desitjos d’expressar-se a través de les paraules que juguen com si tinguessin una càmera de vídeo a la mà, transmitent imatges permanents, completes, amb una paraula sola, amb una frase, amb una idea…
Paraules orgàniques, vives, gestades i infantades al mateix temps, sense motlles ni pedigrí…
Leave a Comment