POESIA ORGÀNICA

Tira 7 paraules en terra i observa com al cap del temps broten ametllers, baladres, peixos i llunes…
Antonio Lagunilla, “el poeta dels versos desbaratats”, obre la nostra secció de poesia orgànica.
Una secció que estava esperant néixer des de fa molt de tempe, però que es demorava perquè les paraules estaven travessades i el petit cos s’havia col·locat cames amunt sense poder sortir.

Però per fi, hem parit… uf… al final no ha estat per tant! Només bastava esperar que arribés el moment just, natural… i puf…  surt, amb una mica de dolor, sí, però surt…
Les poesies, els versos, les paraules orgàniques no podien demorar més en néixer; avui ho fan dificultant l’ordre i les prioritats de tot, perquè no podien esperar més…

Neix POESIA ORGÀNICA amb una poesia del nostre company de feina Antonio, que avui (ahir) ha tingut un dia al límit amb les seues emocions, avui 3 de desembre / 07 s’han creuat les seues neurones amb el cor i això li ha provocat escriure una senzilla poesia, però que per a naltros representa com una metàfora de moltes coses que desitgem dir i provocar.

Neix dificultant el tràfic, amb massa ossos i el vestit gran, però neix al moment just en que les paraules ja no poden ni han d’estar al ventre…

…no oferim ni 100 ni 2.000 euros per nadó que neixi… és lliure qui desitgi infantar…

…les fulles en blanc estan buides per a començar a escriure, us convidem a tothom… escriptors si ens esteu llegint! Poetes… siguin on siguin!… Perquè, quina poesia no és orgànica?…

Amb pseudònim, el seu nom o l’empremta digital… els que ho desitgin poden enviar les seues poesies per a publicar-les aquí.

No hi ha normes, quines normes li podem posar a la poesia?.

A partir d’avui (ahir), 3 de desembre / 2007, queda inaugurada la secció, prenent una xocolata ben calenta per a que les paraules surtin energètiques i mineralitzades…

GUIA PARA PERDRE’S A

LA VIDA ARTÍSTICA D’EIVISSA

IMATGE DE POESIA ORGÀNICA: Arbre de al Port d’Eivissa.
 
Obra realitzat per l’artista María Luisa Elvira Sánchez per a la instal·lació Bicicletas volando al final del Puerto, presentada en 2005 a La I Mostra de creativitat a Eivissa, en homenatge a la mar…

POESIA NÚMERO 0
de
POESIA ORGÀNICA
3 DE DESEMBRE

El 3 de desembre…
es un dia de festa
de felicitat
de somnis, d’amor
de reflexió: pensem en tu
és el dia de la vida
que el món et donaria a tu
és un univers
pensa en els altres
ells pensen en tu.

Antonio Lagunilla
“el poeta dels versos desbaratats”

ANTONIO LAGUNILLA
ANTONIO LAGUNILLA
PROCEDÈNCIA: BARCELONA
VIU A EIVISSA DES DE 2000

Antonio escriu amb enginy, la seua poesia és totalment lliure, desbaratada, amb o sense rima fa rima, amb o sense punts ni comes aconsegueix la pausa, en doble sentit, en doble direcció, arriba al seu destí, altiva i irònica, alegre i picardiosa… tres X… i quatre també…. provoca treure’s la roba…

La seua mètrica no té mesura, no es regeix a cap norma d’escriptura, a cap estètica en particular, a res més enllà que els seus desitjos d’expressar-se a través de les paraules que juguen com si tinguessin una càmera de vídeo a la mà, transmitent imatges permanents, completes, amb una paraula sola, amb una frase, amb una idea…

Paraules orgàniques, vives, gestades i infantades al mateix temps, sense motlles ni pedigrí…

Leave a Comment

Your email address will not be published or shared. Required fields are marked *

POESÍA ORGÁNICA

Echa 7 palabras a la tierra y observa cómo al cabo del tiempo brotan almendros, adelfas, peces y lunas…

Antonio Lagunilla, “el poeta de los versos disparatados”, abre nuestra sección de poesía orgánica.
Una sección que estaba aguardando nacer desde hace mucho tiempo, pero que se demoraba porque las palabras estaban atravesadas y el cuerpecito se había puesto patas para arriba sin poder salir.

Pero por fin, hemos parido… uf… ¡al final no ha sido para tanto! Sólo bastaba esperar que llegue el momento justo, natural… y puf…  sale, con un poco de dolor, sí, pero sale…
Las poesías, los versos, las palabras orgánicas no podían demorar más en nacer; hoy lo hacen entorpeciendo el orden y las prioridades de todo, porque no podían esperar más…

Nace POESÍA ORGÁNICA con una poesía de nuestro compañero de trabajo Antonio, que hoy (ayer) ha tenido un día al límite con sus emociones, hoy lunes 3 de diciembre / 07 se han cruzado sus neuronas con el corazón y eso le ha provocado escribir una sencilla poesía, pero que para nosotros representa como una metáfora de muchas cosas que deseamos decir y provocar.

Nace entorpeciendo el tráfico, con demasiados huesos y el vestido grande, pero nace en el momento justo en que las palabras ya no pueden ni deben estar en el vientre…

…no ofrecemos ni 100 ni 2.000 euros por bebé que nazca… es libre el que desee alumbrar…

…las hojas en blanco están vacías para empezar a escribir, os invitamos a todos y todas… ¡escritores si nos están leyendo! ¡Poetas… estén dónde estén!… Porque, ¿qué poesía no es orgánica?…

Con seudónimo, su nombre o la huella digital… los que deseen pueden enviar sus poesías para publicarlas aquí.
No hay normas, ¿qué normas le podemos poner a la poesía?.

A partir de hoy (ayer), 3 de diciembre / 2007, queda inaugurada la sección, tomando un chocolate bien caliente para que las palabras salgan energéticas y mineralizadas…

GUÍA PARA PERDERSE EN

LA VIDA ARTÍSTICA DE IBIZA
IMAGEN DE POESÍA ORGÁNICA:  Árbol en el Puerto de Ibiza.

Obra realizada por la artista María Luisa Elvira Sánchez para la instalación Bicicletas volando al final del Puerto, presentada en 2005 en La I Mostra de creativitat en Ibiza, en homenaje al mar…

POESÍA NÚMERO 0

de

POESÍA ORGÁNICA


3 DE DICIEMBRE

El 3 de diciembre…

es un día de fiesta

de felicidad

de sueños, de amor

de reflexión: pensamos en ti

es el día de la vida

que el mundo te daría a ti

es un universo

piensa en los demás

ellos piensan en ti.

Antonio Lagunilla

“el poeta de los versos disparatados”
ANTONIO LAGUNILLA

ANTONIO LAGUNILLA

PROCEDENCIA: BARCELONA

VIVE EN IBIZA DESDE 2000

Antonio escribe con ingenio, su poesía es totalmente libre, disparatada, con o sin rima hace rima, con o sin puntos o comas logra la pausa, en doble sentido, en doble dirección, llega a su destino, altanera e irónica, alegre y pícara… tres X… y cuatro también…. provoca sacarse la ropa…
Su métrica no tiene medida, no se rige a ninguna norma de escritura, a ninguna estética en particular, a nada más allá que sus deseos de expresarse a través de las palabras que juegan como si tuviesen una cámara de vídeo en la mano, transmitiendo imágenes permanentes, completas, con una palabra sola, con una frase, con una idea…

Palabras orgánicas, vivas, gestadas y alumbradas al mismo tiempo, sin moldes ni pedigrí…

Leave a Comment

Your email address will not be published or shared. Required fields are marked *