Perd-te amb art a Eivissa …ESTIU 2008

Final d’ agost del 2008… a Eivissa la temperatura segueix ondejant com a bandera, pareixem xinesos en plenes olimpíades, els focs artificials de tota l’illa competeixen amb els de Beijí, les càmeres digitals s’omplen de records, la premsa està al dia dels espectacles… fins i tot Rússia ha tret l’ artilleria… (els danys col·laterals de l’estiu ), la crisis fa rialles, ningú prescindeix de vacacions y amb raó… ¡tots estams orgullosos de Rafa Nadal…!

Eivissa està boja i no li falta raó, a l’estiu hi ha ‘homenatges a sants, verges i pirates… les botelles de cava ses destapen soletes, els escolans es toca jazz i es canta hi hop,  la poesia se’n va pels carrerons … violins, ballet, òpera,… tots es desmelenen i es despullen a la platja se desvetllen les passions, es fa l’amor a deshores… el sol com a combustible i la mar com un pou d’aigua saciant la set,  impossible dormir… fins i tot en els somnis es mou la vida.

…i nosaltres perduts!, ens hem perdut a Eivissa… des del mes de juny que estams coma guiris* recent arribats…, com extraterrestres, turistes, viatgers, caminants, visitadores de pas… estrangers al fi de comptes únicament de pas…
 

És fàcil perdre’s a Eivissa … és fàcil perdre’s amb art a Eivissa, tota ella és art, sensualitat, provocació… i en estiu molt més … les seves hormones estan alterades i els colors li salten la pell… n’hi ha prou veure com la gent es distreu en recórrer-la , com  miren per les finestres de casa seva, com es perden intentant descobrir-la…

Emperijada, amb el maquillatge exuberant, teatral, misteriosa o amb la seua nuesa total, allada… Eivissa és Eivissa!… i a nosaltres ens perd la seua despreocupació i bogeria, la seua poesia i deliri… ningú no pot amb ella, ni els més canalles aconsegueixen domesticar-la… ni els més púdics reprimir-la…

Eivissa enmig de la pau i el blau del Mediterrani… Eivissa “és  pa, és  pau, és més, és un munt de coses blanques mesclades amb coses mundanes…” és terra, sol, lluna i estrelles junts, és mort, vida, naixement, principi, fi, assossec, vent, bogeria i abric, creació, feina… , desvetllament, poesia…. i tot a escarada, fins i tot la soledat o el tedi, l’amor i el desamor…

…Què te Eivissa per a que es parli tant d’ella?…què te aquesta Eivissa que enamora i desconcerta?, que ens abraça i ens empresona…? que aconsegueix perdre la noció del temps i la distancia… que ens torna feliços o turmentats, seients o embriagats…

Eivissa és art que colpeja,… no és lloc…

Perd-te amb art a Eivissa!

 
Pintura a l’oli de Preben Grumstrup, de la sèrie de postals “Belleza de Ibiza” nº 2  amb fotografia de la platja de Ses Figueretes.


1.-  Escultura de la artista Caroline, de l’exposició  `Figuracions´, de l’Associació d’artistes visuals d’Eivissa i Formentera amb fotografia: “gatos de Ibiza”.


2.- Discoteca Es Paradís.

3.- Escultura de pagesa davant la Creu Roja i focs artificials de Ses Figueretes.


4.- “Ballet de Moscú, El Lago de los Cisnes” a Can Ventosa i focs artificials a Eivissa.

5.- Copes, Sant Pancraci, pa pagès, all i oli i olives d’Eivissa. Restaurant Insula Agusta.

 

6.- Antònia i Maria, (dones d’Eivissa).

PD: Un estiu més en el qual comenzan a notar les canes i les ganes d’aferrar-se amb més força a les utopies que semblen fondre’s amb tanta escalfor… ecologistes, religiosos, ateus, anarquistes, fatxes, rojos, guiris, pagesos i molts etcèteres… tothom ama Eivissa a la seua manera i en mig de tant d’amor,  Eivissa es perd millor amb art per a acomiadar l’estiu…
guiri: terme en pla despectiu utilitzat sobre tot per definir a un turista ignorant i irrespectuós amb el lloc que vista

GUIA PER A PERDRE’S
A LA VIDA ARTÍSTICA D’EIVISSA
Tens alguna cosa que aportar? FORUM-CLICK