Sin categoría
OBSERVAR EL CEL DES DE EIVISSA
Són les deu de la nit i estic mirant cap al Sud. Ja s’ha enfosquit gairebé completament el cel i no hi ha lluna, cosa que afavoreix l’observació d’objectes celestials.Hi ha una estrella que em crida molt l’atenció just damunt de Dalt Vila per què brilla més que les altres… o potser és un planeta?… Sí, sí, és clar: Es tracta de Júpiter, és el planeta més gran del Sistema Solar que brilla amb una esplendorosa llum blanca i que li ha faltat una mica més de massa per a convertir-se en estrella.
Amb uns simples prismàtics es poden veure les seues quatre llunes principals com a estrelletes al seu voltant. Curiosament ara transita per la constel·lació de Sagitari, una de les dotze zodiacals i fàcilment reconeixible per la seua forma característica de tetera. Aquesta zona és molt densa en estrelles i cúmuls estel·lars, cosa normal tractant-se del centre de la nostra galàxia.
Si això és Sagitari, a la seua dreta queda l’Escorpí, que fa una mena de “s” allargada amb Antares a la part superior. Antares és una estrella gegant vermella, no té pèrdua. Balança es bastant més difícil de distingir, i Verge és tan ampla que només puc reconèixer la seua estrella principal: Spica, blava i per tant mot jove.
Si aixec el cap em trobo amb “el carro”, aquella constel·lació que tothom de petits ja trobàvem a les nits clares. La veritat és que sembla un carro, sense cap dubte, i l’asterisme o figura principal està constituït per set estrelles brillants. A partir d’aquí podem trobar algunes més de manera simple, ara ho veureu. Amb la prolongació del “mànec” del carro trobam una altra gegant vermella que pertany a la constel·lació de Bootes, és Artur. Brilla molt i queda molt alta al cel. Seguint en la mateixa direcció apareix Corona Borealis, formada per set o vuit estrelles amb forma marcada de ferradura… i així hem arribat al zenit.
Hi ha una estrella blava just dalt del meu cap que brilla molt i que està envoltada per un asterisme amb forma de rombe: És Vega, i la constel·lació, Lira. Molt a prop hi ha un grup d’estrelles que formen una creu de grans dimensions. Es tracta de Cygnus, es cigne, on Deneb es la cua de l’animal i l’estrella més important. Més avall, mirant en direcció Sud-est es troba la constel·lació d’Aquila amb Altair, estrella blava i brillant, que juntament amb les esmentades Deneb i Vega constitueix el triangle d’estiu.
Però… i l’estrella Polar? On queda exactament? La regla per a trobar-la és senzilla: Prolonguem cinc vegades amb una línia imaginària la distancia que hi ha entre les dos estrelles que tanquen el carro i apareix la “Polar”. Curiosament no es mou al cel, sempre està al mateix lloc mentre les altres roten i no és la més brillant com jo pensava. És una estrella vulgar i solitària però de gran importància pels antics navegants que encara no disposaven d’aparells sofisticats per moure’s per la mar.
