NOU CAN CURT
El projecte de rehabilitació, l’últim pendent de finalitzar dels finançats a través dels Fons Estatals d’Inversió Local, ha estat elaborat pel prestigiós arquitecte eivissenc Salvador Roig, director, al seu torn, de les obres.
Can Curt suposa el clàssic exemple d’antic "casament" eivissenc, compost normalment per un conjunt d’habitacions i dependències integradores de la tradicional casa pagesa. En els anys vuitanta els seus antics propietaris el van vendre, i l’edificació sotmesa a un procés de renovació que va suposar la variació de la configuració original de la casa, a més de la introducció a la seva fàbrica de nous materials. Posteriorment l’Ajuntament de Sant Josep va adquirir l’immoble, per a, l’any 2000, realitzar al seu torn nous treballs de reforma encaminats a la conversió de l’edifici en "casal de güelus", segons projecte bàsic id’execució de l’arquitecte Pere Pons.
El conjunt arquitectònic de Can Curt està dominat pel BIC consistent en una torre de defensa cilíndrica de parament d’espina de peix, probablement del segle XVI, els murs estan realitzats en maçoneria ordinària presa amb morter de calç i sorra de considerable gruix, a la qual s’accedeix des de la pròpia casa. Adossat, es troba l’antic "casament" de Can Berri, la família rivalitzava cap al 1791 amb la de Can Curt, tot per poder tenir dins de la seva propietat l’església parroquial de Sant Agustí, que en aquells dies es projectava construir. Finalment, el bisbe Eustaquio Azara va triar l’emplaçament actual del temple, ordenant que la seva façana principal s’orientés cap al nord, per tal de mirar cap a les dues cases antagonistes, contravenint el costum eivissenc d’enfocar la paret lateral noble de les esglésies cap al sud.