Sin categoría
MÚSICA: PARTITURES ANÒNIMES ENDIUMENJADES
Etnografia “estudi descriptiu dels costums i tradicions dels pobles” bàsicament asseure’s amb els teus majors i escoltar amb paciència allò que ells varen viure i també allò que varen escoltar, viure, a això se li pot afegir fotos, papers, objectes, contes, creences…D’aquesta manera un s’entén millor i així aconsegueix entendre millor a l’altre. Antigament els documents es guardaven a les parròquies i altres organismes oficials. Després varen aparèixer els museus etnogràfics, com el de Santa Eulària des riu amb la finalitat de que els passats d’uns i d’altres no es perdessin a una societat que ha canviat tant en tan poc temps. Vaja, allò de “de on venim i a on anam “ de sempre.
Precisament en aquest museu uns germans anomenats Moreno varen deixar un munt de papers. Imagina que igual que a una d’aquestes trepidants pel·lícules americanes un investigador -investigadora en aquest cas, Nina Ferrer- se troba una partitura de fa tres segles d’autor desconegut. Imagina que pot haver estat escrita per un ancestre teu. Com de moment no sabem si la sang de compositor de música clàssica corre desfermada per les teues venes tornam a la noticia. Resulta que el Consell va finançar la restauració, que aquests és el major problema del teu avantpassat: que no sabia que el paper s’acaba fent malbé sobre tot amb la humitat del mar… esperem que la distracció no l’hagis heretat també…
Doncs es va presentar aquella partitura amb la cara rentada i lluent als eivissencs. Un miserere a quatre veus ni més ni manco. El miserere es un cant lúgubre propi de la Setmana Santa i es que al XIX el que volia contar algo musicalment era molt probable que el fes sobre qüestions religioses (la actualment estètica gòtica tampoc s’ha allunyat molt del cristianisme encara que fos per fer una relectura ben diferent) perquè la vida a l’illa girava principalment en torn a les parròquies que eren també centres culturals a una societat sense tele, ni ràdio, ni cine..
a uns dos anys el Cor Ciutat d’Eivissa, amb motiu del 25º aniversari de la seua creació el va interpretà però va ser ara quan les partitures s’han mostrat al públic com varen ser dutes al món sense cap vergonya. Ara que ja estàs informat de la importància de conservar el rastre dels teus avantpassats dóna’t un passeig pel Món Etnogràfic una tarda d’aquestes de primavera avançada.
De totes formes, si en els pròxims dies sents forts desitjos de cantar o xiular alguna melodia desconeguda comença a preocupar-te: si la vena artística et ve de família no hi ha res que puguis fer per callar-la. El problema va serà resoldre en quin format guardar la teua música per a la posteritat amb la rapidesa amb que la tecnologia es queda obsoleta en les últimes dècades.
GUIA PER A PERDRE’S A LA
VIDA ARTÍSTICA D’EIVISSA
Tens alguna cosa que aportar? FORUM-CLICK
VIDA ARTÍSTICA D’EIVISSA
Tens alguna cosa que aportar? FORUM-CLICK