En aquesta PNL s’instava al Govern a la declaració d’una zona de protecció per la població reproductora de tonyina vermella que permeti la seua recuperació i posi fre al impacte de la sobrepesca de l’espècie, així com a dur a terme els tràmits necessaris per la seua declaració dins l’àmbit comunitari i internacional. Es va proposar que, en el marc de la seua cimera al Marroc el 17 de novembre, establís com zones de repoblació de l’espècie a Balears, el Mediterrani central i la zona de Llevant, como a primera passa per a la conservació de l’espècie.

La pesqueria de tonyina vermella te probablement un dels majors índexs de pesca il·legal en tot el món. Els científics han estimat que les captures en 2007 han fregat les 60.000 tones, mes del doble de la quota legal, que no arriba a les 30.000 tones anuals. Segons els científics "l’actual pla de gestió, amb gran probabilitat provocarà una major reducció de la biomassa reproductora amb un alt risc de col·lapse de la pesqueria i de la població". Per tant, mides de protecció de la població reproductora de tonyina vermella como la proposta en aquesta PNL són molt urgents.

La situació del calador balear és un bon exemple d’allò que està succeint en la pesqueria: l’any 2006 es varen capturar tan sols unes 2.000 tones en la zona, mentre que sis anys abans es varen extreure 14.000, la qual cosa suposa un descens del 85% de les captures.

A la no de llei del diputat d’ICV en el Congrés, Joan Herrera, es va incorporar una esmena transaccional del PP i el PSOE que incloïa l’extensió de les zones a protegir, fonamentar-les en base als criteris científic i que es traslladés aquesta determinació a l’ICCAT per tal de no prendre una decisió de forma unilateral per part d’Espanya. Amés, el diputat eivissenc Enrique Fajarnés (PP) va proposar que es mantengui la pesca amb arts tradicionals, sobre tot pensant «en els pescadors d’Eivissa i Formentera».