Al començament del segle XIV, el quartó de Portmany ja tenia una població nombrosa i això comportà la necessitat de crear una vicaria pròpia que hauria de dependre de la parròquia de Santa Maria d’Eivissa.
 

L’any 1305 les peticions dels habitants de Portmany foren ateses per l’arquebisbe de Tarragona, que donà consentiment per a la construcción d’un temple —en realitat, una capella— juntament amb un cementeri.

Els mateixos habitants dedicaren a Sant Antoni la nova església. Aquest nom, doncs, compareix ja des del segle XIV i aviat passà a emprar-se també per anomenar el quartó, que des de llavors es digué de Sant Antoni de Portmany.

El lloc escollit per a la construcció de la primitiva capella va ser el port, on actualment encara s’aixeca l’església.

En realitat, el temple va ser objecte de diferents i importants ampliacions, de manera que les estructures del segle XIV —per haver estat incorporades o demolides, de ciència certa no se sap— són actualment males de distingir.
 

Es coneix per documents escrits que l’any 1644 s’hi feren importants reformes i reparacions, sense que consti, però, quines foren en concret. En tot cas, hi figura com a mestre major, el mallorquí Miquel Ballester.

Després, entre els anys 1674 i 1691, es parla d’un estat precari de l’edifici, amb el paviment afectat per forats i la volta oberta a degots de la pluja. També en aquesta època es construí sobre la nau la casa del vicari, per raons de seguretat i de la mateixa manera que a l’església de Sant Miquel de Balansat.

La dita casa del vicari avui ja no existeix perquè va ser demolida a l’acaball del segle XIX, de manera que l’arxiduc Lluís Salvador encara la pogué representar en una de les seues litografies d’aquesta església, l’any 1867.

El 1785 passà a ser parròquia, amb la denominació de Sant Antoni Abat.

A banda del temple, són remarcables algunes obres d’art, com una talla de sant Antoni, del segle XVIII, quadres com els sants metges Cosme i Damià o sant Francesc Xavier i el retaule de sant Roc, de 1719.

També és digna de menció la pica de l’aigua beneita situada a la dreta de l’entrada principal.

El temple exhibeix un aire de fortalesa, en la qual destaca la torre de planta quadrada amb sageteres i el pati vorejat de blanques parets.
 

+ INFO: www.ibiza-secrets.com
 

              www.ibizatourist.info