Avui, i des de data desconeguda però llunyana, el pou mira cap als camps cultivats, però abans la seua boca apuntava cap el camí, un camí pel qual havia de passar les comitives fúnebres en la seua processó cap al cementiri. A algú, tal circumstància el va semblar de mal auguri i de pèssim gust i va aconseguir que es canviés la orientació de l’obra per tal de que l’aigua del pou no es ‘contaminés’ amb la mirada de la mort. El cert és que avui poc queda d’allò que devia ser l’antic Pou d’en Gatzara. De planta circular, de maçoneria i encalcinat, va ser reformat en el segle XX i resulta evident que el seu bon estat de conservació es deu a una exhaustiva reforma que respecta en bona part, al manco, l’estil tradicional d’aquets pous, tot i que el pany de la porta és massa nou per encaixar en el conjunt, ja no venen aquelles tancadures amb ulls a través dels que poder mirar?
 
Diu la mitologia pitiusa que els ‘barruguets’ habitaven –o habiten, pot ser– en pous com el de Gatzara, i que en ocasions impedien que el poal o cantar ple d’aigua pogués sortir-ne a la superfície, tirant de la corda cap al fons. Però havia quins sabien com evitar les trampes d’aquets endiablat essers i per a treure aigua sense contratemps els deixaven pa i formatge en el brocal del pou.