Mentre la majoria va saltar i botar a l’estiu com si es fos a acabar el món, altres en canvi, pacientment han aguardat el moment en que el sol declina per a obrir el teló de par en par i no necessitar del calor de l’estiu per a pujar la temperatura al cos i les emocions.

Tardor… és teatre, dansa, música, poesia, contes, lectures….exposicions… festes de portes cap en dins… amb la música més suau, més íntima… és feina creativa a casa, front al mar o a l’interior del camp…
A tots els pobles d’Eivissa hi ha com remolins d’aigua removent la terra, com si haguessin sortit tots junts a recollir bolets… (no al·lucinin)… és només una comparació: (agafar bolets i al mateix temps deixar que per les espores del cistell de vímet caiguin les llavors a terra per a tornar a néixer).

Recollir i sembrar al mateix temps. Totes les arts estan brotant i tirant llavors, a cada poble creixen com arrels d’olivera… com plantes trepadores que sostenen els somnis i les utopies de tots…

Així està Eivissa ara, (per als que s’han anat fugint del fred), els músics s’ajunten amb els clowns, els nens volen ser acròbates, els poetes caminen al fil de la lluna, els pintors es surten dels quadres per a pintar escenografies surrealistes i màgiques que són ben compartides amb actors, i músics…  totes les arts s’enamoren entre si… no fa falta calefacció artificial perquè hi ha llenya a la xemeneia i un bon cafè caleta per a la inspiració.

Naltros també ens estam prenent el nostre temps per a perdre’ns a Eivissa per a conèixer-la millor i seguir descobrint-la “poc a poc”.