Sin categoría

LA QÜESTIÓ HUMANA (La Question humaine) A ANEM AL CINE

25 junio, 2009 0 Comments

De la ma de Mathieu Amalric, antagonista de James Bond a “Quantum of Solace”, ens arriba aquesta intel·ligent i demolidora cinta de Nicolas Klotz i Elisabeth Perceval que disecciona els mecanismes del poder i la dominació en una gran multinacional, mentre analitza tot el que les tècniques de selecció de recursos humans han heretat de les pràctiques d’aniquilació nazis.

Una pel·lícula que la crítica ha qualificat com una de les grans obres mestres del cine europeu dels últims anys. Imprescindible.

França, 2007. Drama.
Direcció: Nicolas Klotz..
Guió: Elisabeth Perceval.
Repartiment: Mathieu Amalric, Michael Lonsdale, Laetitia Spigarelli, Jean-Pierre Kalfon, Valérie Dréville, Edith Scob, Lou Castel, Delphine Chulliot.

SINOPSIS:

Simón treballa com a psicòleg en el departament de recursos humans d’una gran multinacional petroquímica. La seua labor consisteix a l’organització de raves i jocs de rol on els joves empresaris són portats a l’extenuació per a detectar les seues flaqueses i aptituds. La freda i calculadora vida de Simón es veu alterada quan, un dia, un dels directius l’encomana una missió confidencial: investigar al director general de l’empresa, al qual creuen pertorbat mentalment. Immers en una estranya conspiració, Simón anirà veient cóm la seua existència es va esquerdejant, envaïda pels ecos d’un passat sinistre que el faran enfrontar-se a la "qüestió humana".

COMENTARIO:

En la penúltima de les seues propostes de la temporada d’hivern, el cicle “Anem al cine” ens du una pel·lícula estructurada en format de thriller psicològic i narrada des del punt de vista de Simón, (un impressionant Mathieu Amalric que va guanyar diversos premis, entre ells el de millor actor en el Festival de Gijón) un psicòleg que lidera el departament de recursos humans d’una multinacional. La seua feina consisteix a afinar els criteris de selecció de personal, reduir el personal ineficient, i dur fins els seus límits als treballadors per a reconduir la seua energia cap al centre de l’aparell productiu.

El director Nicolas Klotz ens mostra un aterrador món d’oficines impersonals, colors freds, llum escassa i esmorteïda i feroces regles de competència per la supervivència. Un mal somni obscur i al·lucinogen en que ens anam endinsant que es fa tant més terrible pel que té de realista de la seua descripció de les relacions laborals que regeixen cada dia més el nostre capitalista món d’avui. I juntament a aquesta despersonalització tan descarnada de les relacions humanes a l’empresa, la no menys terrible acceptació de dites conductes, que passen a ser considerades la forma de relació natural i lògica, tancant un cercle que passa a ser gairebé irrompible.

La idea per a la pel·lícula sorgeix mentre Klotz es trobava immers en el rodatge de “Paria”, el 2000. Una nit, esperant a l’equip de rodatge en una estació de servei, va escoltar un programa de ràdio en el qual es presentava el llibre de François Emmanuel, “La questió humana” ï va quedar impressionat per la història, així que el va comprar i el va demanar a Perceval, el seu guionista habitual (han treballat junts a cinc pel·lícules) que el llegís i li contès. Ambdues varen quedar immediatament entusiasmats amb la història i es llençaren a preparar-la.

El film de Klotz ens remet per temàtica i tractament a altres obres notables que diseccionen la despersonalització capitalista com “Recursos Humanos” (Laurent Cantet), “La corporación” (Costa-Gavras), “El método” (Marcelo Piñeyro) o la excel·lent “Smoking Room” (Roger Gual y Julio D. Wallovits).

Una història de terrors moderns, de persones convertides en robots capaços de sobreviure en un medi viciat, enrarit, una història sobre les trampes subtils del poder i el submissió a un totalitarisme capitalista que va passant, finalment, a ser percebut com l’ordre natural de les coses. I un inquietant paral·lelisme amb un passat sagnantment recent, d’on aquestes pràctiques beuen directament: el dels horrors del règim nazi.

Un film dur, intel·ligent i crític que denuncia valentament les argúcies del poder. Una cita gairebé ineludible, la d’aquesta setmana a “Anem al cine”, pels amants del sèptim art.

+ INFO: www.lacartelera.si

GUIA PER A PERDRE’S A
LA VIDA ARTÍSTICA D’EIVISSA