Sin categoría
LA MOLA D’ALBARCA
La Mola d’Albarca no només desperta interès pe les Torres d’en Lluc, el recinte emmurallat al qual les excavacions arqueològiques no han pogut trobar una explicació. L’imaginari popular compta que podrien haver-hi estat construïdes per la mateixa gent que amagà tresors en les coves situades un kilòmetre al nord de les torres. Però dos il·lusos buscadors únicament trobaren ossos i el zel de la Santa Inquisició.
La falta de restes arqueològics en les Torres d’en Lluc que ha permès que no es revelin las causes ni la seva data de construcció. Així, es pot donar onades a les més fantasioses especulacions. Una de les llegendes populars sobre l’origen d’aquesta muralla en la Mola d’Albarca explica que allà es refugiaren un grup de moros després de la conquesta de las tropes catalanes.
Les negociacions expeditives de l’ època feren que aquest irreductibles, al igual que molts dels últims súbdits d’ Al–Ándalus, acabessin llançats pels penya-segats del lloc. Els crits de lament i horror que llançaven davant la seva mort explicarien el topònim de la zona: es Ais. Més prosaica, alhora que creïble, és la versió de l’investigador de la toponímia Enric Ribes: els penya-segats entre es Camp Vei i la Mola d’Albarca estan replets de cebes marines, d’aquí que es diguin es Alls .
A l’altre extrem de la Mola, en la part nord, en el cap d’Albarca o des Mossons, es troba altre focus de llegendes. Allà s’hi concentren fins a quatre coves : la cova des Pi, la d’en Jaume Orat, la de ses Estelles i la des Llibrell. En elles s’haurien enterrat tresors i no han estat poques les expedicions infructuoses en la recerca de riqueses ocultes. El desaparegut Joan Marí Cardona recopilà tota la informació d’un pintoresc sicilià anomenat Sebastián Bellotto, que arribà a l’illa en 1660 i que adquirí notorietat per la seva facilitat per trobar aigua sota terra. S’aiguader, com es batià, es va fer amic d’ Antoni Gibert, de Can Talec. Dues calaveres descobertes en aquesta finca, i que Bellotto atribuí a Sansón i la seva esposa Persia, servien per als conjurs amb què el sicilià pretenia trobar els tresors amagats. Però, quatre anys després, l’esotèric buscador topà amb la inquisició i acabà empresonat a Mallorca. Gibert continuà amb la tasca del seu soci i, juntament a un grup d’il·lusos que va convèncer, trobà la cova d’en Jaume Orat i esbocà la llosa de pedra que la tancava. Únicament trobaren caragols i restes d’aus. Gibert no es donà per vençut : els ossos, segons ell, demostraven que allà es refugiaren 200 persones que amagaren els seus tresors, tal com li contà el sicilià. Però el zel del Sant Ofici posà punto final a les investigacions d’aquest inquiet eivissenc.
+ INFO: www.ibiza-secrets.com
GUIA PER A PERDRE’S EN
LA VIDA ARTÍSTICA D’EIVISSA
Tens alguna cosa que aportar? FORUM-CLICK
LA VIDA ARTÍSTICA D’EIVISSA
Tens alguna cosa que aportar? FORUM-CLICK
Leave a Comment