‘Éssers absurds’ de Joan Amorós, i ‘Eternament provisional’ d’ Emma Segura, guanyadores del premi de narrativa breu

Les millors novel·les de la temporada, les que indiquen el camí a seguir són ‘Nocilla dream’ d’ Agustín Fernandez Mallo i ‘Ketchup’ de Xavi Gual. No  és missió dels premis de narrativa Joan Castelló  trobar el millor text de l’any, sinó intents més o menys exitosos  de fer literatura.

 

El text de Segura és una llarga evocació–sense fil argumental aparent- d’ una al·lota que passeja la seva malenconia al llarg d’unes quaranta pàgines . Per la seva banda Joan Amorós afina un poc més en la seca col·lecció de relats.  

“Eren històries que tenia guardades a casa i un dia decidí publicar-les perquè totes tenien un tema en comú”. El fil conductor és la frustració vital dels seus protagonistes, víctimes dels desitjos no realitzats. “ Parla dels comportaments humans”. De les petites decepcions quotidianes.”

Joan nasqué a Xàtiva fa 32 anys duu  sis anys entre nosaltres com a professor d’escola– els valencians que vénen a l’ hivern estan a les escoles,els qui vénen a l’estiu al  Bora Bora–.

‘Éssers absurds’ és el seu primer  llibre. Manifesta els pecats típics de l’escriptor primerenc –aquest narrador omniscient que tot ho sap, una veu que ensenya en lloc de suggerir- malgrat demostra una voluntat d’estil , un ingeni en la resolució d’històries que demostren que Amorós, a més d’escriptor, és lector. M’encanta  Quim Monzó. És el meu model d’escriptor “ admet .

El llibre es llegeix amb facilitat  i és entretingut. En la meva opinió _ personal i intransferible;