El dia de l’equinocci de primavera, el sol recorre l’equador sortint exactament per l’Est i posant-se exactament per l’Oest; la seva declinació es zero i s’està dotze hores sobre l’horitzó. A partir de llavors i fins el solstici d’estiu, el sol cada dia surt per un punt de l’horitzó una mica més al nord del punt cardinal Est, i es pon entre el Nord i l’Oest, culminant cada vegada més alt.

El 21 de març comença de forma oficial la primavera i els pobles clàssics començaven l’any aquest dia; feien coincidir el seu inici amb el desvetllament de la Naturalesa, aparentment esmorteïda pel fred durant l’hivern. Roma va començar l’any aquest dia fins al 153 abans de Jesucrist, en què fou traspassat oficialment al gener. La cultura naturalista va imitar la calculació mediterrània que persistia a mantenir vives les festes populars que marcaven el trànsit de les dues estacions. A França es mantingué el Cap d’any pel març fins al 1653 i el papa Innocenci XII no l’establí al primer de gener fins al 1657.