Sin categoría
INCOMBUSTIBLE HORMIGO – Galería Berri
El veterà artista torna a la càrrega amb una individual a la Galeria Berri
‘La semilla del almendro’, ‘Hija de medusa’, ‘Alerta demográfica’, ‘Familia unida’ o ‘El eslabón perdido’ són alguns dels romàntics títols que l’escultor eivissenc ha donat a les obres de la seua darrera aventura. Un viatge gairebé surrealista per la psique de l’esser humà. Una excusa de més per endinsar-s’hi en el cor de l’illa i perdre la noció del temps en aquella espècie de fortalesa bucòlica que és Sant Agustí…
…Ha estat un any dur però el resultat ha valgut la pena. Antoni Hormigo (Sant Antoni, 1933) torna a delitar al seu públic amb una exposició que pot visitar-se fins final de mes a la Galeria Berri de Sant Agustí.
17 escultures realitzades predominantment amb ametller, però també amb pi, savina, olivera, ginebre d’una misteriosa bellesa.
“M’agrada la fusta perquè és un material orgànic, en té la seua pròpia vida, i perquè el meu pare la treballava; de ell vaig heretà aquesta afició”, explica l’escultor qui, no obstant, al llarg de la seua dilatada i prolífica carrera no ha rebutjat l’ús puntual de la pedra i el metall.
Hormigo és un artista que ha sucumbit a l’imperi de la naturalesa, i no només en l’elecció del material. En la naturalesa troba l’escultor l’inspiració, que harmonitza amb el seu imaginari i arrodoneix en formes figuratives carregades de simbolisme, sempre interpretades amb una gran llibertat i en les quals el cos humà és el gran protagonista.
Raó, pot ser, per la qual la seua obra des de sempre ha causat furor a Alemanya. “Gairebé la meitat de la meua obra està a Alemanya; al poble alemany li agrada molt la meua feina”. De fet, Antoni Hormigo va formà part durant llargs anys del Grup RBK (Ring Bergisher Künstler), en activo entre 1946 y 1996.
En aquests moments Hormigo no en té prevista cap exposició a l’estranger. “Formo part de Llevant, un projecto itinerant en el qual participam diversos artistes i que des de fa un any està donant la volta a Mallorca; imagino que després anirà a Menorca i després vindrà a Eivissa”
Ni siquiera tenia prevista aquesta exposició de Sant Agustí. “Sol exposar a Berri cada dos anys i no em tocava fins el 2008, però com la continuïtat de la galeria no estava assegurada, Gastao (el propietari) me va aconsellar que la avancés i vaig acceptar”.
I aquí està el resultat, tot un espectacle multi sensorial que parteix d’un simple tros de fusta i que en alguns casos recorda a la plasticitat de Rodin.
Aparentment senzilla, la tècnica d’Hormigo guarda una gran complexitat.
Perquè la fusta la treballen molts, però només un vertader artista és capaç, mitjançant petits tocs, de transformar-la en obres d’art, de dotar a les seues criatures de contingut i expressivitat.
Amor per l’art:
Se podria dir que a Sant Agustí li va tocar la loteria quan Gastao Herbele va decidir, allà per 1980 obrir la Galeria Berri.
La seua iniciativa va permetre apropar l’art al món rural i trencar amb l’estereotip del col·leccionista. “Gairebé tot el poble ha comprat alguna obra d’art”, explica el brasiler, recordant que des de llavors fins avui aquesta galeria ha organitzat al menys 200 exposicions individuals.
“Hormigo va ser des de el principi”. El futur de Berri no està del tot clar però tot apunta a que podrà seguir treballant, al menys, durant els pròxims 5 anys. “A mi m’agradaria però tampoc hi ha que dramatitzar, res es per a tota la vida”.
Leave a Comment