Sin categoría
IBIZA, o EIVISSA com l’anomenen a casa…
Difícil parlar d’ella sense prèviament remoure la seua terra per a sembrar ametllers, baladres o simplement somnis…
Eivissa és a una edat que no accepta vacil·lar amb el seu futur… ja ens hauria agradat haver-la conegut en l’època de la seua joventut, en el seu temps de major bellesa, quant donaríem per veure-la sense ferides, sense maquillatges barats, sense tant aguait al seu voltant…
Eivissa era una altra Eivissa… mai es pot ocultar el sol amb un dit i no es pot aturar el temps i els anys….
Els que varen conèixer Eivissa a la seua joventut els resulta difícil tornar a ella perquè no desitgen destruir la imatge dels seus records. Viuen enyorant el passat, detesten el present i ningú pot apaivagar les seues tristeses i nostàlgies… sabem que no tots enyorem les mateixes coses… i que en mig de tots aquests sentiments regirats i enfrontats, viu una Eivissa esgotada.
Molts actualment desitgen fer les maletes i anar-se’n perquè es resisteixen a veure-la assetjada, perseguida com una sirena en extinció…
A nosaltres ens hauria agradat conèixer una Eivissa al natural, amb els arbres creixent-li pel front, protegida, cuidada, rodejada de visitants il·lustres, elegants, delicats… aquells que arribaven amb versos a sota del braç com Miguel…
“Quan en Miguel va trepitjar per primera vegada el Port d’Eivissa, fins i tot els llibres que duia ben lligats a la seua maleta es varen debilitar i varen caure al sòl, en sentir el perfum d’aquella que per sempre seria la seua estimada…”.
Tot el que ens conten de la vida i amors d’Eivissa semblen llegendes d’un passat molt llunyà, no obstant això, no fa molt de temps se la podia veure caminant lliure, amb els cabells solts, coqueta i seductora…
L’únic del que ens salvem els que no varem viure l’esplendor d’Eivissa, és el de no acumular més nostàlgies de les que ja tenim per les coses que s’han perdut o destruït pel camí (consol de ximples).
Però… nosaltres ens hem trobat amb una altra Eivissa, amb més anys sí, però igual de bella i pertorbadora, el blau turquesa dels seus ulls brilla com el d’una adolescent encara i… encara el seu cos es resisteix a envellir, està més segura de sí mateixa i la seua veritable essència, el seu esperit, estan vius.
Eivissa està en la seua etapa de maduresa, ella ja ha passat per tot, coneix la pobresa, el balafiament, la festa, la soledat, el vici, l’abandó, l’agressió, la intoxicació… identifica amb claredat a aquell que s’ha aprofitat del seu cos i la seua casa…
Ella ara sap com desitja ser tractada pels que la visiten i molt més important, pels que l’habitem…
Avui no hi ha un terme mig, o se l’estima bé, o millor es desapareix. Ja no ens podem permetre el luxe de passejar pel seu cos com “sanguijuelas”, xuclant-la i pixant-la per on sigui, com usurers negociant els seus béns i els seus favors…com gossos de carrer perseguint-la… devorant-la…
Tots li hem faltat al respecte en algun moment, des del gos que deixa els seus excrements al seu antull fins el poeta embadalit que deixa la seua burilla de cigarret a la riba del seu cos… des de l’artesà o artista que deixa de crear… o el músic que deixa de murmurar-li a cau d’orella noves cançons…
Ningú pot dir que no l’hem ofès algun cop…
A pesar de tanta malaptesa amb la qual l’hem tractat, ella és Eivissa i ara ella és qui posa les regles per als que desitgen conèixer-la i visitar la seua casa.
Eivissa ja no està en l’època de “pau i amor”… aquestes paraules ja varen ser sembrades i ara hi ha arbres al seu lloc que acollen a fills, néts i besnéts que són la seua continuació…
És difícil conèixer i entendre a Eivissa a primera vista… hi ha rumors estesos sobre la seua vida que desdibuixen la seua veritable llibertat…
Eivissa és moltes coses a la vegada per això provoca sentiments extrems, hi ha qui fuig d’ella, que surten espantats per tal o qual raresa, o la falta de… o l’excés de… hi ha els que la maleeixen, la senyalen amb el dit o li posen una creu, els que la banalitzen, la desprestigien… hi ha els que la mistifiquen, la idealitzen, la sobredimensionen o simplement l’estimen…
Hi ha distintes formes de conèixer i estimar Eivissa, com tot en la vida, cadascú elegeix la forma de cóm fer-ho, cadascú la sent i la percep de forma distinta, el que és important és conèixer-la i cuidar-la…
GUIA PER A PERDRE’S A
LA VIDA ARTÍSTICA D’EIVISSA.
Pd: Hi ha una dita a l’illa que diu així: “Eivissa, o t’accepta o et rebutja…”
Tu mateix.