VEURE ACTUACIÓ DE GILAD ATZAMON & THE ORIENT HOUSE
  
El Baluard de Santa Llúcia s’estrena demà dijous amb dues propostes jazzístiques dispars, una mestissa i oriental, que signa el saxofonista israelià Gilad Atzmon, i una altra acadèmica i occidental, que dóna suport a la jove formació polonesa Wierba & Schmidt Quintet (22:00 , preu 15 euros). Aquests últims van a l’Eivissa Jazz després de guanyar el concurs europeu de grups del Festival de Jazz de Getxo, celebrat a començaments del passat mes de juliol, mentre que Atzmon fa el mateix amb el seu projecte més llorejat, The Orient House, més la veu convidada de la cantant britànica Sarah Gillespie. 

Jazz intel.lectual i compromès 
El saxofonista i clarinetista Gilad Atzmon (Israel, 1963) es va exiliar a Londres a meitat de la dècada dels noranta, cansat de la radicalitat sionista i després d’haver complert el servei militar a la guerra que Israel va declarar al Líban al començament dels vuitanta. La seua participació en aquell conflicte va acabar per aclarir tots els seus dubtes contra la "identitat jueva": "Veia palestins per tot arreu, fins que em vaig dir,`¡diables, si és que estic vivint en territori palestí!’. Va ser llavors quan vaig decidir marxar, això sí, amb cert sentiment de culpa". Va aterrar a la capital britànica per cursar i completar estudis de filosofia alemanya, encara que el jazz va passar a formar part de la seva veritable vida professional. De fet, Atzmon, que havia estudiat música a l’Acadèmia Rubin de Jerusalem, va arribar a tenir excepcionals padrins en les figures de Memphis Slim, Michel Petrucciani o Jack DeJohnette, amb els que va realitzar diverses gires. 
Després de la seva arribada a Londres va fundar el grup amb el que avui escriu els seus millors discursos musicals, l’Orient House Ensemble, la musculatura jazzística es sosté en el bon fer del pianista Frank Harrison, el contrabaixista Yaron Stavi i el bateria i percussionista Eddie Hick. A ells se sumarà la veu convidada de la cantant britànica Sarah Gillespie. 
Després de diverses entregues discogràfiques en petites companyies, Gilad Atzmon i els nois de l’Orient House Ensemble van signar per un dels segells independents amb més prestigi, Enja, on tenen publicats quatre discos, acotats entre el primer, nostàlgic (2001) i Refuge (2008) . En la seva paleta expressiva caben tots els cors musicals de l’Orient Mitjà, tant jueus com àrabs, així com l’efervescència rítmica gitana dels Balcans, el batec negre de l’Àfrica i la cadència melòdica de gèneres com el tango. Atenent a la tràgica actualitat del seu poble avui, però, ressalta per sobre de tots els seus treballs, inclòs el seu més recent In loving memory of America (Tiptoe, 2009), l’àlbum que publiqués el 2003 sota el revelador títol de Exile. Es tracta d’un poema musical a tots els desterrats, voluntaris o no, àrabs o hebreus, que haurien preferit quedar-se a compartir la terra en la qual van néixer. I també un magnífic relat sonor comptat en clau post-bop, perquè abans que res aquest saxofonista, clarinetista i flautista explica les seves idees amb el llenguatge del jazz.

Jazz jove, música per demà 
Wierba & Schmidt Quintet, per la seva banda, basa la seva proposta musical en un jazz de tall americà, encara que amb arranjaments molt personals i certes dosis d’originalitat. El grup es va formar a la Facultat de l’Acadèmia de Música de Katowice i formen ja part habitual dels circuits jazzístics polonesos. El grup mostra una gran definició estètica i conceptual, una gran alegria creativa i una no menys intensitat expressiva, qualitats que li van fer mereixedor del primer premi de la darrera edició del Festival de Jazz de Getxo. 
La seva bebop arriba amb intensitat i sense fissures, molt fet, recolzat en els discursos davanters del seu trompetista, Piotr Schmidt, i el seu saxofonista tenor, Marcin Kaletka. Completen la reunió el contrabaixista Michal Kapcuk, el bateria Sebastià Kuchczynski i el pianista Michal Wierba, que dóna nom, igual que el trompetista, al grup.