FESTES DE SAN MIQUEL

Sant Miquel torna a estar de festa, i es clar, l’església és el punt de reunió tradicional per al poble i convidats.

L’església de Sant Miquel es emblemàtica perquè és de les poques que conserva amb tot el seu esplendor el “mac de fer trons”…

Per la paraula mac, els mallorquins i menorquins entenen una pedra petita, mai superior a la grandària d’un puny, normalment un còdol. En canvi, per als pitiusos un mac es una pedra de molta grandària, sempre superior a un cap. 

I el “mac de fer trons” (o la roca de fer trons) és una relíquia que ens recorda que, fins fa 90 anys, els eivissencs anaven armats i lideraven els índexs d’assassinats i ferits per bala, quasi sempre a causa del ritu del festeig, el seguici.

L’església de Sant Miquel conserva ben visible el seu “mac de fer trons” (al igual que les de Jesús o Sant Francesc de s’Estany), sobre el qual es buidaven les pistoles o les armes de foc caseres –catxurrillos–  abans d’entrar a missa. Segons algunes versions, més d’un sermó es va veure interromput pel tir accidental d’un arma en caure.

Als dies de festa, també es disparava pólvora amb els catxurrillos sobre el “mac de fer trons”; en els balls posteriors a la missa, els joves llançaven floretes disparant davant els peus de les al·lotes –si ho feien per darrera, s’asseguraven una brega amb la família de la noia, ja que això era una ofensa–.

Fins i tot, al 1864, fou assassinat el rector de Sant Jordi i ferit el de Sant Llorenç, per la qual cosa el clergat va ‘prendre armes en l’assumpte’ (mai millor dit) i va tractar de fitar l’arsenal. El cura de Sant Antoni, en 1909, va proposar que es multés als pares que mantinguessin el ritu del festeig, en el qual les mosses s’asseien en el porxo de la casa i rebien, un a un, a tots els joves que les cortejaven. El temps de més que es prenien alguns nois amb les al·lotes o la gelosia acabaren a trets en més d’una ocasió. 
Tens alguna cosa que aportar…?   foroibizaclick