Sin categoría
ESGLÉSIA DE SANT ANTONI DE PORTMANY
Al començament del segle XIV, el quartó de Portmany ja tenia una població nombrosa i això comportà la necessitat de crear una vicaria pròpia que hauria de dependre de la parròquia de Santa Maria d’Eivissa.
Els mateixos habitants dedicaren a Sant Antoni la nova església. Aquest nom, doncs, compareix ja des del segle XIV i aviat passà a emprar-se també per anomenar el quartó, que des de llavors es digué de Sant Antoni de Portmany.
El lloc escollit per a la construcció de la primitiva capella va ser el port, on actualment encara s’aixeca l’església.
En realitat, el temple va ser objecte de diferents i importants ampliacions, de manera que les estructures del segle XIV —per haver estat incorporades o demolides, de ciència certa no se sap— són actualment males de distingir.
Es coneix per documents escrits que l’any 1644 s’hi feren importants reformes i reparacions, sense que consti, però, quines foren en concret. En tot cas, hi figura com a mestre major, el mallorquí Miquel Ballester.
Després, entre els anys 1674 i 1691, es parla d’un estat precari de l’edifici, amb el paviment afectat per forats i la volta oberta a degots de la pluja. També en aquesta època es construí sobre la nau la casa del vicari, per raons de seguretat i de la mateixa manera que a l’església de Sant Miquel de Balansat.
La dita casa del vicari avui ja no existeix perquè va ser demolida a l’acaball del segle XIX, de manera que l’arxiduc Lluís Salvador encara la pogué representar en una de les seues litografies d’aquesta església, l’any 1867.
El 1785 passà a ser parròquia, amb la denominació de Sant Antoni Abat.
A banda del temple, són remarcables algunes obres d’art, com una talla de sant Antoni, del segle XVIII, quadres com els sants metges Cosme i Damià o sant Francesc Xavier i el retaule de sant Roc, de 1719.
També és digna de menció la pica de l’aigua beneita situada a la dreta de l’entrada principal.
El temple exhibeix un aire de fortalesa, en la qual destaca la torre de planta quadrada amb sageteres i el pati vorejat de blanques parets.
+ INFO: www.ibiza-secrets.com
www.ibizatourist.info
El lloc escollit per a la construcció de la primitiva capella va ser el port, on actualment encara s’aixeca l’església.
En realitat, el temple va ser objecte de diferents i importants ampliacions, de manera que les estructures del segle XIV —per haver estat incorporades o demolides, de ciència certa no se sap— són actualment males de distingir.
Després, entre els anys 1674 i 1691, es parla d’un estat precari de l’edifici, amb el paviment afectat per forats i la volta oberta a degots de la pluja. També en aquesta època es construí sobre la nau la casa del vicari, per raons de seguretat i de la mateixa manera que a l’església de Sant Miquel de Balansat.
La dita casa del vicari avui ja no existeix perquè va ser demolida a l’acaball del segle XIX, de manera que l’arxiduc Lluís Salvador encara la pogué representar en una de les seues litografies d’aquesta església, l’any 1867.
El 1785 passà a ser parròquia, amb la denominació de Sant Antoni Abat.
A banda del temple, són remarcables algunes obres d’art, com una talla de sant Antoni, del segle XVIII, quadres com els sants metges Cosme i Damià o sant Francesc Xavier i el retaule de sant Roc, de 1719.
També és digna de menció la pica de l’aigua beneita situada a la dreta de l’entrada principal.
El temple exhibeix un aire de fortalesa, en la qual destaca la torre de planta quadrada amb sageteres i el pati vorejat de blanques parets.
GUIA PER A PERDRE’S EN
LA VIDA ARTÍSTICA D’EVISSA
Tens alguna cosa que aportar? FORUM-CLICK