Sin categoría
ENTREVISTA AL GRUP DE HEAVY METAL ‘DARK ELF’
“No sabem el públic que tenim a Eivissa: s’omplen els bars i tothom s’entrega”
La portada de Max Humber del segon treball de la banda de Heavy Metal Dark Elf anomenat Mar de Sueños (2007, distribuït per Azrael Records) es compon d’una figura central, en realitat, una Venus sui generis, feta de llum i aigua, emergint dels mars. Els blancs lluminosos i els pacífics grisos es converteixen en estela de “l’obscur” nom de la banda Dark Elf, però bé sabem que les balades més delicades i romàntiques sempre varen ser feu del Hard Rock -així en genèric-.
Des d’aquesta atmosfera onírica de la portada porto la meua mirada a la de la dolça Naïma, únic integrant femení de la banda, que es mou amb llum pròpia -a l’igual que l’ésser màgic del CD- entre els components de la banda. Ella ha estat allà des del principi, des que el líder fundador del grup, Marc Riera, decidia als 16 anys gravar una maqueta a la qual ell interpretava tots els instruments. El propi Marc ens ho explica:
“Al 2002 estava tocant Death Metal i volia muntar alguna cosa que fos el meu propi estil, vaig veure que no hi havia un grup així a Eivissa i vaig gravar tot, vaig composar tot i la vaig editar, la vaig passar a la gent. Naïma ja va col·laborar amb cors, ella va ser la primera en dir ‘em quedo i m’agrada, després s’afegiren Vicente Clemente (bateria) i Danny Growl (baix). En un mes just varem donar el primer concert.”
Com a resultat d’aquest engranatge musical varen publicar el seu primer treball Luz de Vida (2004). El disc va ser produït pel llegendari Dennis Herman (productor de bandes com Obús o Judas Priest). Dennis estava retirat del circuit professional i des de feia un temps s’havia instal·lat a Eivissa.
“Vicente li va comentar a ell al bar La Cabaña (emblemàtic local a on es donaven cita els amants del rock a l’illa) si volia produir el primer treball. Des dels 90 no s’havia sabut res d’ell. Va ser llegendari als 80 i això ens ha ajudat molt a obrir-nos camí, sobretot als circuits madrilenys” – ens explica Marc.
El disc Luz de vida va ser molt ben rebut a Eivissa i, gràcies a aquesta empenta local, varen decidir provar sort a la Península, a on no varen deixar de fer directes. El disc no només va començar a moure’s a nivell nacional, sinó també a Llatinoamèrica. La càlida acollida del seu primer treball els va impulsar a gestar el segon, ja que si bé Luz de vida representava el naixement d’un projecte i somni musical, Mar de sueños és la constatació de que el projecte continua amb força i evoluciona – “Seguim al mar de somnis. No parem de complir-los” – ens confesen Marc i Naïma.
Quines diferències trobeu entre ambdues creacions?
“La paraula clau és evolució, el primer treball està compost per un nen preadolescent, el segon ja és un adult amb un creixement personal a afegir. És una volta de rosca completa, apart de tenir moltíssim més pressupost. Tot i que al públic li agraden els dos, veiem que hi ha hagut una evolució. Al primer només portàvem un any junts com a banda i per al segon ja portem tres: directe rere directe.”
Les seues influències musicals venen sobre tot de grups del rock dels 80: Iron Maiden, Metallica, Helloween… tot i que afirmen ser bastant eclèctics a l’hora de escoltar música “ningú es tanca, mesclem tot, però dins del contexte del rock”. De fet, part de l’interès suscitat per aquesta banda ha estat la novetat de presentar un producte difícil d’etiquetar. Ser incomparables els fa únics. La popular publicació Heavy Rock realitza breus ressenyes musicals als treballs que van sortint. Al final de cada una s’obre l’apartat “en poques paraules” a on s’intenta resumir en una frase el tipus de música que fa la banda, o a qui pot recordar-nos. En el cas de Dark Elf simplement va afegir “Eivissa existeix”. Una cosa que va omplir d’orgull a la banda ja que “és bo que Eivissa es doni a conèixer per un altre tipus de música distinta de l’omnipresent música electrònica”. Si voleu saber a què sona Dark Elf podeu anar a la seua pàgina web www.myspace.com/darkelfmusic. Allà podreu descarregar-vos fins 4 dels seus temes. Si no, Azrael Records, segell de la mítica banda del mateix nom, s’encarrega de la distribució. A Eivissa es pot trobar a les botigues Delta Discos, Musicasa, Megamusic i Pinguin Rock Bar. Abans d’acomiadar-nos i a col·lació de la reflexió anterior sobre la supremacia d’un determinat tipus de música a l’illa, els preguntem: Existeix una escena rock a l’illa? “Existeix més del que creiem, als últims anys està creixent molt. Fa 15 anys, no hi havia res seriós. Quan vam començar amb Dark Elf no hi havia cap banda de heavy com a tal. Les bandes naixien i morien en mesos. A partir del primer disc, sembla que es va obrir un camí. Gràcies a Peter Colors, Potalight (rock pagès), es va demostrar que a Eivissa es pot fer un bon disc i fer música de qualitat. De fet, quasi tots hem aconseguit el nostre objectiu: reivindicar que el rock de qualitat es pot fer a Eivissa”.
Marc és un ferri defensor del públic eivissenc com el motor del moviment de rock a Eivissa: “No sabem el públic que tenim: s’omplen els bars i tothom s’entrega. El públic s’entrega siguis conegut o no, els eivissencs sempre responen molt bé a la bona música”.
Quan podrem veure-us en directe? “Estam en plena promoció, preparant la gira a nivell nacional. De moment tenim tancades dates per a maig en Jaén, a un festival de música a la serra de Cazorla. I el 24 de novembre al Panollo Rock, a Villareal, juntament amb les bandes més punteres del heavy rock espanyol. A Eivissa estam de gira de baretos”.
Tot i això, gràcies al sacrosant Internet, Dark Elf té molts fans a Mèxic i sobre tot a Brasil. El seu disc està sent distribuït al Japó i Alemanya i un del seus temes en anglès Lake of Storms (generalment, componen les seues lletres en castellà perquè són elles part indispensable de les seues impecables creacions) apareix a dos recopilatoris de bandes a nivell internacional: Underground Support (Polònia, Segell Independent, 2006) i Vitruvio Compilation (Puerto Rico, Segell Independent, 2006). No us oblideu de consultar el seu espai www.myspace.com/darkelfmusic per a mantenir-vos al dia dels seus concerts i novetats.
A un cafè a la vora del mar, a on el cambrer m’explica que llegeix poesia entre comanda i comanda, m’acomiado afectuosament d’aquests professionals del rock que han decidit obrir-se camí valentament a un entorn que, aparentment, no els era molt favorable. Potser aquestes aigües que es poden veure des de la meua taula estan confeccionades amb els somnis d’un mateix. I si t’atures a mirar-les, potser trobis el teu destí. Entrevista a Dark Elf per Nela Escribano.
Les seues influències musicals venen sobre tot de grups del rock dels 80: Iron Maiden, Metallica, Helloween… tot i que afirmen ser bastant eclèctics a l’hora de escoltar música “ningú es tanca, mesclem tot, però dins del contexte del rock”. De fet, part de l’interès suscitat per aquesta banda ha estat la novetat de presentar un producte difícil d’etiquetar. Ser incomparables els fa únics. La popular publicació Heavy Rock realitza breus ressenyes musicals als treballs que van sortint. Al final de cada una s’obre l’apartat “en poques paraules” a on s’intenta resumir en una frase el tipus de música que fa la banda, o a qui pot recordar-nos. En el cas de Dark Elf simplement va afegir “Eivissa existeix”. Una cosa que va omplir d’orgull a la banda ja que “és bo que Eivissa es doni a conèixer per un altre tipus de música distinta de l’omnipresent música electrònica”. Si voleu saber a què sona Dark Elf podeu anar a la seua pàgina web www.myspace.com/darkelfmusic. Allà podreu descarregar-vos fins 4 dels seus temes. Si no, Azrael Records, segell de la mítica banda del mateix nom, s’encarrega de la distribució. A Eivissa es pot trobar a les botigues Delta Discos, Musicasa, Megamusic i Pinguin Rock Bar. Abans d’acomiadar-nos i a col·lació de la reflexió anterior sobre la supremacia d’un determinat tipus de música a l’illa, els preguntem: Existeix una escena rock a l’illa? “Existeix més del que creiem, als últims anys està creixent molt. Fa 15 anys, no hi havia res seriós. Quan vam començar amb Dark Elf no hi havia cap banda de heavy com a tal. Les bandes naixien i morien en mesos. A partir del primer disc, sembla que es va obrir un camí. Gràcies a Peter Colors, Potalight (rock pagès), es va demostrar que a Eivissa es pot fer un bon disc i fer música de qualitat. De fet, quasi tots hem aconseguit el nostre objectiu: reivindicar que el rock de qualitat es pot fer a Eivissa”.
Marc és un ferri defensor del públic eivissenc com el motor del moviment de rock a Eivissa: “No sabem el públic que tenim: s’omplen els bars i tothom s’entrega. El públic s’entrega siguis conegut o no, els eivissencs sempre responen molt bé a la bona música”.
Quan podrem veure-us en directe? “Estam en plena promoció, preparant la gira a nivell nacional. De moment tenim tancades dates per a maig en Jaén, a un festival de música a la serra de Cazorla. I el 24 de novembre al Panollo Rock, a Villareal, juntament amb les bandes més punteres del heavy rock espanyol. A Eivissa estam de gira de baretos”.
Tot i això, gràcies al sacrosant Internet, Dark Elf té molts fans a Mèxic i sobre tot a Brasil. El seu disc està sent distribuït al Japó i Alemanya i un del seus temes en anglès Lake of Storms (generalment, componen les seues lletres en castellà perquè són elles part indispensable de les seues impecables creacions) apareix a dos recopilatoris de bandes a nivell internacional: Underground Support (Polònia, Segell Independent, 2006) i Vitruvio Compilation (Puerto Rico, Segell Independent, 2006). No us oblideu de consultar el seu espai www.myspace.com/darkelfmusic per a mantenir-vos al dia dels seus concerts i novetats.
A un cafè a la vora del mar, a on el cambrer m’explica que llegeix poesia entre comanda i comanda, m’acomiado afectuosament d’aquests professionals del rock que han decidit obrir-se camí valentament a un entorn que, aparentment, no els era molt favorable. Potser aquestes aigües que es poden veure des de la meua taula estan confeccionades amb els somnis d’un mateix. I si t’atures a mirar-les, potser trobis el teu destí. Entrevista a Dark Elf per Nela Escribano.
GUÍA PARA PERDERSE EN LA
VIDA ARTÍSTICA DE IBIZA