ENTREVISTA A RAFA PELETEY
Arribada a Eivissa/any 90
"M’he interessat més per la música com a concepte global"
Intentar miniaturitzar, en un petit article, la fluidesa de la prosa i l’apassionament amb el qual Rafa Peletey[1] parla de la música i l’art és un procés complicat. Dominada aquesta sensació inicial us diré que aquest artista polifacètic d’origen gal arriba a Eivissa als cinc anys, lloc a on residirà en un primer esbadio fins l’adolescència i a on iniciarà el seu aprenentatge musical. El seu apropament a la guitarra apareix ja de forma plàstica en multitud de dibuixos de cowboys que -ens conta- realitzava als set anys a la vista de la seua mare -en ells el vaquer sempre apareixia amb una guitarra-…
De la seua primera guitarra i composicions al seu trasllat a París amb la finalitat de perfeccionar els seus estudis musicals, varen passar alguns anys. Durant aquest període al país veí, toca com a teloner d’artistes com Lou Reed, The Christians, Al Jarreau… Tot i això, la seua trajectòria artística el torna de nou a les platges pitiüses, i als anys noranta es muda a Eivissa, la que considera "un univers en miniatura".
En el transcurs d’aquests anys la seua trajectòria s’ha decantat per la direcció artística degut a que, com ell mateix diu, "m’he interessat més per la música com a concepte global, sobre com construir arranjaments, com funciona cada instrument…" Per aquesta raó, Rafa Peletey no es defineix com instrumentista unidireccional perquè "especialitzar-se en un instrument, tot i que és molt lloable, m’ha paregut d’alguna forma com pintar sempre amb el mateix color quan el que percep l’oienté global, com un quadre de múltiples colors".
Els seus primers treballs a l’illa són com arranjador d’artistes com Manolo Díaz, Marga Bufí, Jon Michell… i al plànol internacional comparteix composicions, arranjaments i producció juntament amb Steve Norman (Spandau Ballet) de la banda d’aquest últim anomenada Cloudfish. També produirà al grup Quintessenza[1], de gran èxit a Itàlia.
Al marge de’aquesta labor com director artístic, a la seua faceta com autor participa amb alguns dels seus temes en vàries compilacions sota diversos pseudònims (dotcom, Funkyjack, la Mecanica) dins de la música electrònica i el chill out[2]. Estils a on comença a investigar ja des de mitjans dels vuitanta al traslladar-se a Eivissa per segon cop.
Tens algun projecte en aquest moment?
"En aquest moment estic preparant un àlbum de pop", un estil que l’interessa i, del que dono fe, és un gran intèrpret perquè la veu i el delicat gust interpretatiu és la nota a destacar als directes d’aquest gran músic i també intel·lectual. El seu interès pel Pop ve demarcat per una elecció estètica, encara que no excloent: "el pop utilitza en certa manera colors més vius, i l’interès va més focalitzat al que conten les cançons"[3].
A més, està immers en un projecte de musicalització sobre textos del salmantí Juan Mari Montes -lletrista d’intèrprets com Ana Belén, Malú, Cómplices, entre d’altres molts-, projecte amb el qual confessa estar delitant-se degut a la importància que li dóna a les paraules, les quals, a més, utilitza amb gran habilitat: "una bona lletra aguanta per sí sola, la música és llavors complementària".
En aquesta jornada curta -però intensa- amb Rafa Peletey una tarda solejada, acompanyada dels badalls del migdia, haig de baixar-me a la següent perquè el temps constreny. Tot i això, encara em quedo una estona enredada a la seua línea argumental i penso que el músic es defineix com a un viatger constant l’interior de sí mateix, amb la fina de trobar les paraules adequades, la nota precisa, el sentiment que cridi l’ordre a tot aquest caos creatiu.
En aquest viatge, la creació es converteix en objectiu únic i ineludible, encara que de vegades lacerant. Tot i axò, es transforma en èxtasis epifànic quan la música és domada, quan el públic mostra interès i aplaudeix emocionat al final d’aquest viatge… i a desfer de nou les maletes, per a omplir-les de nous pensaments que acompanyen la pròxima encomanda: la següent cançó. Un tema que, propi o aliè, ha de ser interpretat com si no hagués una altra oportunitat d’expressar el que conta.
Si la curiositat no deixa de perseguir-vos no dubteu en passar-vos alguna nit pel Teatre Pereira, des d’abans de la mitja nit fins a altes hores de la matinada. Podreu delectar-vos amb la veu i interpretació de Rafa Peletey[4] i d’altres artistes de gran valor artístic i humà. Possiblement em trobareu allí.
Nela Escribano entrevista a Rafa Peletey. (16 de novembre de 2007)
Leave a Comment