Entrevista a Lluis Elcacho Roda
Entrenador de la Peña Deportiva Santa Eulària
LUIS ELCACHO.- Positiva en molts sentits, en poc temps, en cinc setmanes es va fer l’esforç per comptar amb una plantilla competitiva. El club ha viscut un canvi de directiva, hi va haver molts canvis i vam haver d’afanyar-nos perquè hi hagués el nivell necessari per Segona B. A nivell esportiu m’he trobat amb un grup amb molta il·lusió i llest per treballar.
– En quins aspectes s’ha treballat per ajustar l’equip per a 2a B?
LE. – Hem donat atenció a cada línia perquè totes tinguin un millor nivell, perquè la majoria de jugadors que havien competit en Tercera i que van aconseguir l’ascens, no havien tingut l’oportunitat de jugar en 2ªB. Aquest és un canvi molt gran. Els hem donat a cada línia noms i homes, intentant tenir un perfil humà bo. Realment el vestuari de la Penya és un molt humil, molt senzill i els que han vingut han estat amb aquest perfil.
– L’objectiu de la temporada: Què va prometre l’entitat?, Què va prometre l’entrenador?
LE. – Hi ha un objectiu molt clar que és la permanència, aquest és el primer objectiu, però això és el mateix per als 20 equips que serem aquest diumenge a la ‘graella de sortida’. Però jo com a entrenador i a l’hora de transmetre coses als meus jugadors intent fer-los veure que tenim una plantilla per a moltes més coses, i el límit ho decidirà la competició en el dia a dia. Esperem no topar-nos amb coses que ens ho impedeixin, com poden ser lesions, sancions i un altre tipus de coses, però crec que tenim una plantilla per intentar treure el cap per algun lloc que no sigui el descens.
– Podries descriure el treball que està realitzant en cos tècnic?
LE. – Som cinc persones. El preparador físic que és Gerard Garcés, que va estar amb mi a l’Eivissa per dos anys, jo confio a cegues en el seu treball i la junta directiva del club m’ha donat aquest caprici. El segon entrenador és algú de la casa, és Manuel Montero Muriana, que ha estat molts anys com a segon entrenador de molts entrenadors, l’entrenador de porters és Jordi Marí, també de la casa, porta molts anys treballant amb el club, i de massatgista comptem amb el mític Parrita, de total confiança en l’entorn del club.
– L’actual plantilla: És la que volies?. És la que hi ha?…
LE. – A tots ens agradaria comptar algun un jugador més, però aquí cal nedar amb dos temes, l’un és l’esportiu i l’altre és l’econòmic, i en el segon tema, doncs hem arribat a un límit que la junta directiva ha dit que no podem sobrepassar. I tot així crec que seria necessari algun jugador de la sub 23.
– El bo i el dolent de l’actual plantilla?
LE. – La il·lusió, la motivació que tenim tots perquè ja rodi la pilota. Això cal valorar molt. Assenyalaria a més que en aquest equip no hi haurà individualitats i si n’hi ha això es posarà al servei de l’equip. I quant a l’aspecte negatiu és que tot va començar a rodar en menys d’un mes i això et genera inconvenients, però tots hem posat el millor per afrontar aquesta responsabilitat.
– En el partit de preparació amb l’Eivissa es va apreciar una Penya endollada, un equip disciplinat capaç de sortir amb pilota baixa des d’enrere i amb bona projecció.
LE. – És que jo sóc un entrenador que no crec en cap altra cosa, crec en la pilota i a la mínima que puguem tindrem la pilota, per a això ens estem preparant. Una altra cosa és que vinguin altres equips a complicar-nos les coses i no ens deixin baixar la pilota, però tenim futbolistes per construir el joc des d’enrere i que ells se’ns llancin a la part d’endavant amb la pilota en la gespa, tenim a Borja, Raúl Casan, Heredia, Nacho Jara, Encert, Fonsi, Fofi, futbolistes que li donen bon tracte a la pilota.
– El futbol que li agrada a Luis Elcacho?
LE. – Sóc un enamorat del 4-4-2. El joc amb mitges puntes no m’ha agradat mai, crec que el que fan és tapar la responsabilitat del punta. Intent que el davanter sigui sempre davanter i el mig campista sigui també un mig campista. M’agrada el futbol que es desplega per les bandes perquè és la forma que els de dalt tinguin pilotes amb garantia de poder rematar-les. Aquestes pilotes han d’arribar des de les bandes. Si els davanters arriben d’esquena a la porteria contrària, les seves opcions es redueixen. Sí, m’agrada jugar per les bandes i m’agrada que hi hagi velocitat a les bandes i aquest equip té bones bases. Fofi o Fonsi per l’esquerra i Heredia i Raúl, per la dreta són jugadors que tenen una velocitat extrema.
– La categoria?
LE. – Molt dura perquè la característica principal és la igualtat, llevat d’excepcions no hi ha equips que siguin superiors a la resta. En totes les segones B d’aquests últims anys ha predominat l’empat en els partits. Significa que guanyar és difícil, i ha de ser difícil també que ens guanyin. I en aquest crec que tenim un camp diferent dels altres i n’hem de treure profit, perquè no veig altres diferències.
– La rivalitat amb els veïns en la mateixa categoria?
LE. – Personalment bé. Però els partits no els vivim fins que ens enfrontem, cada cual té els seus problemes, la seva forma de mirar la lliga, però és cert que en especial l’afició, la gent que segueix a la Penya ja m’ho ha dit, que per a ells, a part de l’objectiu de la permanència n’existeix un altre i molt important, que és el quedar per sobre del veí. Llavors jo em lligo a aquest ambient.
.- Els ressentiments són aigua passada?
LE. – No en tinc cap, jo no sóc rencorós i espero que Can Misses tampoc no ho sigui, les coses passen i jo entenc que el futbolista, l’entrenador són passatgers en els clubs, i el que per a mi el que importa és que en el personal tot això quedi sanejat, que el passat sigui la teva història i que no tinguis problemes, jo desitjo que l’Eivissa compleixi els seus objectius, però òbviament no m’agradaria que passin per sobre de la Penya, bo aquest és el sentit de l’esport.
– Luis Elcacho s’ha guanyat l’afecte de l’afició, la premsa esportiva, el futbol pitiuso ha tingut l’oportunitat de mostrar-te aquesta estimació?
LE. – Em vaig adonar, en especial el primer mes quan es va fer pública la notícia que ja no estaria a la banqueta de l’Eivissa. En el personal em vaig sentir recolzat per l’afició esportiva de l’illa, la premsa en general, va espectacular i per a mi, aquests gests van significar un especial reconeixement al treball que he fet durant dos anys.
– Unes paraules finals
LE. – Desitjar-li la millor de les sorts a la Penya en aquesta aventura en Segunda B.
Leave a Comment