ENTREVISTA A L’AUTOR D’ANNÍBAL I S’IBOSITÀ
El primer llibre que publica Lluís Ferrer Ferrer ens parla dels misteriosos orígens del llegendari general cartaginès, Anníbal, i la seua relació amb un foner eivissenc, s’ibosità. Es tracta del primer volum d’una trilogia de ficció pseudohistòrica per a tots els públics que ha publicat l’editorial Mediterrània i que compta, a més amb el treball gràfic del pintor Manuel Rodríguez Méndez.En ple procés de promoció del seu llibre, hem aconseguit sotmetre’l al nostre peculiar interrogatori:
- Et consideres un forner que escriu? o un escriptor que fa pa?
Sense cap gènere de dubtes som un forner que escriu. Teniu en compte que duc 23 anys en el gremi del llonguet i que la meua “opera prima” literària gairebé està veient la llum al final del canal uterí en aquests mateixos instants. A part d’això, també som un frikazo-col·leccionista-compulsiu-completista de tebeos des dels cinc tendres anyets; pare de família nombrosa feliçment casat des de fa 15 anys i delegat d’un equip de futbol base a Sant Carles… en definitiva, un “cul d’en Jaumet”.
- Què en té de friki “Anníbal i s’ibosità?
Molt més d’allò que pot semblar a primera vista. De fet, la quantitat de referències al cine i al còmic ocultes en el llibre a mode d’homenatges més o menys explícites donaren de sí per a escriure un capítol complet que s’ha descartat (per la seua extensió i frikisme latent) per a la primera edició. Però no us preocupeu, perquè fent parada d’irresponsabilitat i interrelació directa amb els lectors, l’inconscient que subscriu aquestes línies farà arribar via e-mail i a toooothom que ho sol·liciti a la direcció ibosita@yahoo.es el susdit capítol en qüestió. Així podreu veure per vosaltres mateixos tot allò que hi ha de real o irreal en el text, les seues claus, homenatges emmascarats i, en definitiva, comprovar el dubtós estat mental de l’autor.
- Què sabem dels orígens eivissencs d’Anníbal? quina relació guarda amb Sa Conillera?
Bé, existeixen diverses teories al respecte. Una d’elles l’atribueix un origen cartaginès… cosa poc probable ja que les cròniques antigues ens diuen que va néixer a una illa ibera denominada Tricuadra l’any 247 a. c. Ara bé, quina és la punyetera illa de la Tricuadra en l’actualitat? Aquest és el misteri que du de cap als estudiosos del tema des de fa segles. En el “Diccionario de secretos de Ibiza” de l’insigne Mariano Planells, es recull la possibilitat de que, tal vegada, estem parlant de S’illa Plana, o de Sa Conillera; però el cert és que a dia d’avui aquestes teories són del tot indemostrables empíricament, i això és bo, ja que dota a l’origen del personatge d’un halo de misteri i llegenda molt agraït a l’hora de plasmar-ho en un relat històric de ficció.
- Quin legat ens ha deixat la seua passa per l’illa?
Crec que no existeix un legat físic com a tal de la seua presència. Però també crec que en la memòria genètica i en el nostre subconscient més profund, els eivissencs seguim formant part d’alguna manera del fabulós imperi cartaginès que se ens descriu en “Anníbal i s’ibosità”. No en va, molts de nosaltres hem tengut alguna vegada el rau-rau de visitar l’antiga Cartago en la Tunísia actual, tal volta en la recerca d’algun tipus d’arrels que ens puguin unir a la terra sembrada de sal (eivissenca, segons l’historiador Nito Verdera) per les tropes romanes que varen partir victorioses de l’envit final de la segona guerra púnica.
- En quin llibre estàs treballant?
La veritat és que estic bastant asfixiat promocionant salvatgement “Anníbal i s’ibosità”, i allò que se’m ve al damunt amb els dos pròxims volums de la trilogia, ja acabats, però encara pendents d’una última correcció ortogràfica i de les il·lustracions del magnífic Manuel Rodríguez Méndez, tampoc es cosa de no res. Però sempre hi trob alguna estoneta per penjar bestieses al el fòrum d’Ibiza-Click i tantejar un projecte que ve a ser una espècie de faula animal amb assaig polític inclòs que m’agradaria tenir-ne rematat a final de l’any que ve. També estic completant un poemari que em du de cap des de fa temps i a llarg termini tenc intenció d’abordar una coseta de ciència ficció que me ronda por la mollera i una sèrie de relats eròtic-festius per a delectació del personal més adult.
- Cóm veus el panorama literari d’Eivissa?
Ja sé que la resposta políticament correcta hauria de ser que estam fotuts i que la cosa està molt malament… però sincerament, crec que ens queixam per puro vici.
Crec que hi ha autors locals com Vicente Valero o Iolanda Bonet fent coses molt interessants. Me va agradar el treball de recopilació d’obres teatrals de Pepita Escandell i també destacaria l’infatigable treball de documentació històrica de Nito Verdera a la recerca dels orígens de Colon, els rigorosos estudis de Toni Ferrer Abarzuza i l’estil periodístic brillant i divertit de Mariano Planells. La publicació llargament esperada de volums mítics com poden ser “Vida y muerte de un pueblo español” de Elliot Paul i de “El camino a San Vicente” de Leif Borthen me varen sorprendre gratament. El treball meticulós i ben organitzat de l’Editorial Mediterrània-Eivissa treballant amb escriptors reconeguts i donant oportunitats a autors novells també és digne de mencionar-se.
Pot ser si existeix algun tipus de problema aquests fos purament logístic i de manca d’una distribució i promoció més àmplia fora de l’illa, però en cap cas res atribuïble a la manca de qualitat dels autors locals, que sota el meu humil punt de vista és molta i innegable.
Una abraçada grossa per a tots els clickeros!
IN CLARIS NON FIT INTERPRETATIO
.
+INFO: www.ibiza-arts.com