En temps dels romans es penjaven a les cases “Cave canem” (compte amb els gossos). L’estel en forma de gos, Sirius, el més clar del cos celest durant les nits clares d’hivern, s’acomiada la darrera nit de juliol i migra amb el sol per sobre del cel diürn, amb la qual cosa els antics egipcis feien responsables l’estel amb la imatge del gran gos de la calor de la canícula. “Només els gossos bojos i els anglesos surten a ple sol del migdia” es diu a Gran Bretanya. Idò, a finals d’agost l’estel del gos torna a aparèixer, i a Eivissa ja ens podem atrevir a sortir al carrer sense patir les conseqüències de la xafogor.

La historia diu que es deia canícula al lapse de temps en que l’estrella Siri de la constel·lació del Can Major apareixia a l’horitzó dels antics romans, d’aquí que la paraula canícula derivés de la paraula Can, de la constel·lació de Can Major. "El nom canis de la constel·lació fou l’origen de la veu  canícula per a designar els ardors de l’estiu . "

Antigament es creia que els temples i les cases havien d’estar orientades cap el Sirio per a tenir millors auguris d’èxit, així que esperaven l’arribada de la canícula per iniciar la seva construcció. Després les persones començaren a relacionar la canícula als dies que feia més calor, i amb el pas del temps se n’oblidaren de Sirio i de l’orientació de cases i temples.

La duració de la canícula ha estat calculada amb una durada de 30 a 54 dies iniciant el 3 de juliol i finalitzant el 15 d’agost depenent de l’aixecament còsmic de l’ estrella Sirio en la constel·lació Can Major o de la estrella Procyón en la constel·lació Can Menor. En almanacs moderns, es considera que inicia el 3 de juliol  i acaba l’11 d’ agost que són 40 dies precedit de l’aixecament còsmic de Sirio. Altres fonts indiquen que la canícula inicia el 21 de juny i acaba a finals d’ agost, qualsevol de la seva durada, és cert que a la nostra regió hem sofert els desavantatges de la canícula.

GUIA PER A PERDRE’S A LA
VIDA ARTÍSTICA D’EIVISSA

Tens alguna cosa que aportar? FORUM-CLICK