Sin categoría

ELS CARAGOLS D’EIVISSA

6 marzo, 2009 0 Comments

A Eivissa hi ha gran tradició de cercar caragols de terra immediatament després d’un bon ruixat perquè aquests animals depenen d’un grau elevat d’humitat per a desenvolupar la seua activitat.

Aquest mol·luscs gasteròpode proveït d’una conxa espiral és molt apreciat per la gastronomia illenca ja que agraden molt guisats. Es diu que no han de menjar-se els mesos que tenen erra i és molt important netejar-los bé abans de preparar-los i menjar-los.

Moltes espècies terrestres o d’aigua dolça, hivernen en la seua conxa segellant-se amb l’opercle, que el serveix de protecció per a la hibernació i que és destruït en la primavera o quan l’entorn es fa més humit. Algunes especies es reuneixen i hibernen en grups mentre que d’altres s’enterren abans de la hibernació.

A Eivissa y Formentera hi ha 48 espècies de caragols continentals —d’aigua dolça i terrestres—, de les quals només una quinzena són relativament freqüents.

La majoria d’aquestes 48 espècies són d’introducció recent, una gran part per les persones i unes poques per ocells. Entre elles es poden trobar els vellarencs (Theba pisana), que l’estiu recobreixen les tiges de moltes plantes com a estratègia per afrontar la sequera, ja que els caragols terrestres, malgrat que hagin colonitzat aquest medi, depenen d’un grau elevat d’humitat per poder desenvolupar la seua activitat.

Un endemisme balear és Iberellus companyonii, que presenta certa radiació evolutiva, amb trets particulars a cada illa. Aquesta espècie s’ha estès per totes les illes, i fins i tot ha estat introduïda en alguns punts de la costa catalana. Iberellus companyonii pytiusensis és una subespècie geogràfica que només viu en algunes illes de ses Bledes (a na Plana i a sa Gorra), molt pobres en vegetació i cobertes de grans pedres.

De les 48 espècies de gasteròpodes,5 són endemismes exclusivament pitiüsos: Pseudoamnicola gasulli, Vitrea gasulli, Oxychilus (Oxychilus) pityusanus, Trochoidea (Xerocrassa) ebusitana i Trochoidea (Xerocrassa) caroli.

La distribució actual del gènere Trochoidea és molt relacionada amb la història geològica de les Pitiüses: als primers illots que se separaren de l’arxipèlag, fa devers 15.000 anys (ses Bledes, es Vedrà, es Vedranell i ses Margalides) només es troba Trochoidea (Xerocrassa) ebusitana. L’altra espècie, Trochoidea (Xerocrassa) caroli, es va formar més tard; de fet ja s’havia format quan se separaren Tagomago, s’Espartar i l’illa Murada.

+ INFO: www.samagrana.com