Sin categoría
EL SILENCIO DE LA NOCHE
Sangre Azul va enregistrar tots els seus discos als Estudios Mediterráneo d’Eivissa.És un grup heavy dels 80 bastant lligat a l’illa d’Eivissa, amb tots els tòpics, i, sobre tot, amb moltes balades heavies, clar, que els heavies seran molt durs i molt macarrons, però a l’hora de posar-se melosons, no els guanya ni Roberto Carlos, el de ‘El gato que está triste y azul’.
Tenc un amic que s’entossudeix en transportar-me –musicalment parlant– a una dècada en la que ell era massa nen per a tot: els 80, i que a mi, en general, no em crida massa l’atenció. Mesos enrere va trobar a Internet una pàgina de descàrrega de música espanyola en la qual pots trobar absolutament de tot i a la qual ara recorrem sovint per a descobrir grups interessants o al manco curiosos, tot i que varen desaparèixer fa anys. En aquest lloc, sangrespanola.blogspot.com, he descobert a Sangre Azul, un grup heavy bastant melòdic i que, segons sembla, va ser una autèntica revolució en un moment en que l’estil hard rock no tenia representants a l’alçada més enllà de Barón Rojo.
A més, la banda va enregistrar els seus discos en els Estudios Mediterráneo, quan el bateria de Judas Priest era soci, i el cert és que els tres discos de la banda sonen molt bé, molt més d’allò que és habitual en les gravacions de l’època. El 1987, quan els membres de Sangre Azul varen passar una setmana a l’illa per tal de gravar el primer àlbum, ‘Obsesión’, arribaren a tocar en un garito.
Sangre Azul va ser el grup de Carlos Raya, ara col·laborador habitual de M-Clan desde ‘Defectos personales’ i que també va tocar –a més de produir-lo– en el disc ‘Por la boca vive el pez’ de Fito & Fitipaldis. La banda va néixer el 1982, a Pinto i el 1985 guanya el concurso Villa de Madrid, que llavors suposava una important plataforma de llançament per a qualsevol grup i que també varen guanyar La Frontera i Los Enemigos. Com la majoria, ells també varen començar fent versions. Però superat aquest primer moment, només componien i cantaven en espanyol, la qual cosa va marcar la diferència amb l’altre grup hard que estava adquirint importància en l’època: Niágara. Els membres de la formació més coneguda son Tony (veu), Carlos Raya (guitarra), Juanjo Melero (guitarra), Julio Díaz (baix) i Luís Santurde (bateria). Miguel Ángel Collado (de Ñu) va col·laborar amb ells en els teclats. L’any 2005, el primer vocalista de la banda, José Castañosa (Lili), que te els drets del nom del grup, va voler rescatar Sangre Azul, però ho va fer amb músics que mai varen ser a la banda original i el projecte va morir després d’uns pocs concerts. ELS DISCOS. “SANGRE Y BARRO” El millor, amb diferència, és el tercer dels únics tres que varen editar –sense comptar el del premi Villa de Madrid– després cinc intensos anys de directes i unes vendes envejables: 60.000 discos. El seu títol és ‘El silencio de la noche’ i és de 1989, només un any després de ‘Cuerpo a cuerpo’. En ell s’inclouen les dos millors balades del grup: ‘No puedo estar sin ti’ i la que dona títol al disc. Curiosament i malgrat l’èxit i de que fins i tot varen tocar a París, Estats Units i Mèxic, la banda va desaparèixer, i només va tornar a gravar el 1991. Va ser un sol tema, ‘Sangre y barro’, composat per a un recopilatori de música nacional. La cançó parla del viatge que varen emprendre uns fans que varen seguir a Sangre Azul fins a França i que varen tenir un accident de cotxe. C.A.T.
A més, la banda va enregistrar els seus discos en els Estudios Mediterráneo, quan el bateria de Judas Priest era soci, i el cert és que els tres discos de la banda sonen molt bé, molt més d’allò que és habitual en les gravacions de l’època. El 1987, quan els membres de Sangre Azul varen passar una setmana a l’illa per tal de gravar el primer àlbum, ‘Obsesión’, arribaren a tocar en un garito.
Sangre Azul va ser el grup de Carlos Raya, ara col·laborador habitual de M-Clan desde ‘Defectos personales’ i que també va tocar –a més de produir-lo– en el disc ‘Por la boca vive el pez’ de Fito & Fitipaldis. La banda va néixer el 1982, a Pinto i el 1985 guanya el concurso Villa de Madrid, que llavors suposava una important plataforma de llançament per a qualsevol grup i que també varen guanyar La Frontera i Los Enemigos. Com la majoria, ells també varen començar fent versions. Però superat aquest primer moment, només componien i cantaven en espanyol, la qual cosa va marcar la diferència amb l’altre grup hard que estava adquirint importància en l’època: Niágara. Els membres de la formació més coneguda son Tony (veu), Carlos Raya (guitarra), Juanjo Melero (guitarra), Julio Díaz (baix) i Luís Santurde (bateria). Miguel Ángel Collado (de Ñu) va col·laborar amb ells en els teclats. L’any 2005, el primer vocalista de la banda, José Castañosa (Lili), que te els drets del nom del grup, va voler rescatar Sangre Azul, però ho va fer amb músics que mai varen ser a la banda original i el projecte va morir després d’uns pocs concerts. ELS DISCOS. “SANGRE Y BARRO” El millor, amb diferència, és el tercer dels únics tres que varen editar –sense comptar el del premi Villa de Madrid– després cinc intensos anys de directes i unes vendes envejables: 60.000 discos. El seu títol és ‘El silencio de la noche’ i és de 1989, només un any després de ‘Cuerpo a cuerpo’. En ell s’inclouen les dos millors balades del grup: ‘No puedo estar sin ti’ i la que dona títol al disc. Curiosament i malgrat l’èxit i de que fins i tot varen tocar a París, Estats Units i Mèxic, la banda va desaparèixer, i només va tornar a gravar el 1991. Va ser un sol tema, ‘Sangre y barro’, composat per a un recopilatori de música nacional. La cançó parla del viatge que varen emprendre uns fans que varen seguir a Sangre Azul fins a França i que varen tenir un accident de cotxe. C.A.T.
+ INFO: www.musicaibiza.com
+ INFO: www.musicaibiza.com
GUIA PER A PERDRE’S A
LA VIDA ARTÍSTICA D’EIVISSA
LA VIDA ARTÍSTICA D’EIVISSA
Tens alguna cosa que aportar? FORUM-CLICK
Leave a Comment