Barcelona, abans que el temps ho esborri és la crònica en sèpia de l’alta burgesia que va fer la revolució industrial a Catalunya; un passeig irònic per la Barcelona del segle XX a través dels records heretats per un dels seus descendents, Javier Baladia, que ens trasllada als anys daurats d’una elit cosmopolita i culta amb forts vincles amb les Illes Balears: entre les diverses imatges d’arxiu utilitzades hi ha la pel·lícula Flor de espino, de Jaume Ferrer —una joia de la cinematografia mallorquina dels anys 20 que emmagatzema entre fotograma i fotograma un testimoni vital de la societat de l’època en què va ser rodada.

Una visió de la vida privada d’una família burgesa i, alhora, un retrat personal del segle XX i del llegat que ha fet de la Barcelona d’avui un referent internacional.