Sin categoría
EIVISSA MÀGICA – CARLOS GARRIDO EDITORIAL TERRA INCOGNITA 1993
“Hay algo aquí de ese principio inmaterial de la feminidad. Como si los dioses hubieran esparcido sobre Ibiza las diversas materias de mujer, dejándolas fructificar. Abres la cortina de la habitación. Y parece otra isla. Porque hay una puerta para cada faceta de Ibiza. Es el umbral quien decide”. (Carlos Garrido).
L’escriptor arriba a introduir-se en la pell d’una Eivissa “real i palpitant” a la que “únicament cal donar amb l’accés adequat.” Descobreix les seves formes gratant la seua terra, arribant fins les mateixes arrels de les figueres que les sustenten .
Hi ha llibres que no els pots llegir “tot d’una” i deixar-los com si res, estacionats en una llista… hi ha llibres als quals tornes perquè saps que tenen alguna cosa més a dir; els obres a l’atzar i et quedes amb una paraula, un paràgraf, un capítol i deixes que passi un temps per assimilar-lo, després hi tornes una altra vegada… com un llibre de capçalera amb el qual estableixes una conversa permanent, una relació…
Amb EIVISSA MÀGICA es dóna aquesta relació, a aquestes pàgines hi tornes com a :
– una taula d’amics, perquè en ell trobes les paraules i el pensament d’arqueòlegs, historiadors, poetes, escriptors, pintors, cineastes, viatgers… i habitants de l’illa als quals l’escriptor dóna veu com a personatges d’una novel·la que van apareixent en el transcurs del viatge. “Ibiza no es un punto de partida, sino un punto de llegada o de paso en una evolución personal por determinado camino”. (Jacques Massacrier, un dels convidats a la taula)
– un llibre descriptiu, les imatges apareixen nítides cada vegada que descriu un paisatge, un personatge, un racó… “Las letras resbalaban sobre el cristal. El trazo grueso, goteante, sobre una superficie húmeda y empañada. Era un día cualquiera de ciudad, nublado y gris. Y en la ventana del autobús alguien había escrito con el dedo: “IBIZA”. C.G.
– un llibre de capçalera, es fa necessari acudir a ell per a respondre a tants per quès? Sobre el comportament contradictori i enigmàtic d’Eivissa. “Cuando la tarde recae sobre la isla, la tierra adquiere un color rojizo, germinal. Recuerda el barro con que Adán fue moldeado. Parece una tierra golémica, taumatúrgica. Misterial” C.G.
– una guia per a viatgers, te dur a descobrir carrerons, portes, arbres… “Ibiza es algo más que una hermosa ciudad amurallada. Es el plano más antiguo del alma. Y si sabes recorrerla, no sólo pasas de una época pasada a otra, sino que también desciendes por el túnel de tu propia interioridad. Hacia los estratos más profundos. Donde tus recuerdos dejan incluso de ser tuyos.” C.G.
– un llibre d’ història i d’arqueologia junts, ens fa posar els peus sobre la terra… fenicis, púnics, cartaginesos, eivissencs… tots apareixen en escena… incloses fades, bruixes, hippies, capellans, barruguets… “La arqueología llega al cementerio del alma”. C.G.
– un llibre descriptiu, les imatges apareixen nítides cada vegada que descriu un paisatge, un personatge, un racó… “Las letras resbalaban sobre el cristal. El trazo grueso, goteante, sobre una superficie húmeda y empañada. Era un día cualquiera de ciudad, nublado y gris. Y en la ventana del autobús alguien había escrito con el dedo: “IBIZA”. C.G.
– un llibre de capçalera, es fa necessari acudir a ell per a respondre a tants per quès? Sobre el comportament contradictori i enigmàtic d’Eivissa. “Cuando la tarde recae sobre la isla, la tierra adquiere un color rojizo, germinal. Recuerda el barro con que Adán fue moldeado. Parece una tierra golémica, taumatúrgica. Misterial” C.G.
– una guia per a viatgers, te dur a descobrir carrerons, portes, arbres… “Ibiza es algo más que una hermosa ciudad amurallada. Es el plano más antiguo del alma. Y si sabes recorrerla, no sólo pasas de una época pasada a otra, sino que también desciendes por el túnel de tu propia interioridad. Hacia los estratos más profundos. Donde tus recuerdos dejan incluso de ser tuyos.” C.G.
– un llibre d’ història i d’arqueologia junts, ens fa posar els peus sobre la terra… fenicis, púnics, cartaginesos, eivissencs… tots apareixen en escena… incloses fades, bruixes, hippies, capellans, barruguets… “La arqueología llega al cementerio del alma”. C.G.
– un llibre de mites i llegendes: per a qui coneix i no coneix Eivissa… “náufragos de Atlantis, exiliados de nosotros mismos, Ibiza fue un mito cuando nos hacían falta mitos. Y todavía puede seguir siendo la casa del hombre interior”. C.G.
és real la màgia a Eivissa !
Carlos Garrido somriu… “no se puede evitar, la magia es real en Ibiza pero la palabra magia está gastada, no hay nada más desconocido que lo más conocido… ahí tienes a TANIT como marca de jabones, licores, inmobiliarias..”
Tens alguna cosa que aportar? FORUM-CLICK
Això ho diu assegut a una taula en la terrassa del Bar La Estrella des d’on Albert Camus observava Eivissa passar… quan Carlos arriba a Eivissa sol tornar al mateix lloc de la mateixa forma que un torna al seu llibre…
Eivissa màgica e magic island…, Eivissa és tot això… és un viatge infinit…
Tens alguna cosa que aportar? FORUM-CLICK
www.carlos-garrido.com
LA GUITARRA PLATÓNICA de CARLOS GARRIDO monólogo-musical