Sin categoría

CRÒNICA MUSICAL DEL 30 DE MAIG AL 5 DE JUNY

31 mayo, 2008 0 Comments

El meu diari de bitàcola m’ha deixat les maletes a la porta amb un aleteig d’un fanfarró indescriptible. No m’ha donat moltes explicacions, solament m’ha mostrat el llom ple de cicatrius en un vol rasant i he entès que necessita urgentment un “canvi d’aires”…

L’altra nit passejant pel port varem veure un vaixell d’un groc rabiós amb grans lletres en ciríl·lic i sospito que ja tinc bitllet, només d’anada. Tanmateix i com últim favor li vaig demanar que em deixés escriure aquesta última crònica, si més no de moment, mentre ell espera a un cantó del piano amb la mirada fixa en les tecles immòbils.

Després d’un dijous meteòric, com quasi tots, últimament de córrer a la recerca de la veu vellutada de Rafa Peletey al Villa Mercedes i passar-me per Cala Pada a escoltar els Ibiza Jazz Master, em desperto divendres amb moviments alentits.

Sembla que últimament són molts els que se’n van, almenys de moment com jo, a explorar d’altres geografies. En aquest cas el benvolgudíssim, admiradíssim i respectat pianista i saxofonista Rafa Garcés encarrila els seus passos cap a altres territoris i per les nits del Pereyra se’ns parteix l’ànima… Per això els ritmes de Blues que cada dia ens han acompanyat durant dues fabuloses setmanes semblen la millor banda sonora per emmarcar el seu trist comiat.

És dissabte i per primera vegada en mesos Pilar la d’Itaka no està després de la barra per motius professionals i la desubicació ens esglaia. Encara sort que Javier estarà al piano i la veu i segur que acompanyada per tots els músics que acudeixen fidels a la seua visita setmanal.

Diumenge m’aixeco amb un sentiment de diverses derrotes successives agarrotades sobre la meua nuca i pas pel Pereyra que encara no obre els diumenges per culpa d’aquest temps que impedeix als turistes atracar a les platges de la deessa Tanit, i a l’enyorança per la falta de l’amic Rafa Garcés, l’ànima que se’ns acabava de trenquen la nit anterior amb la partida d’aquest ‘musicàs’ no troba lloc on recompondre’s.

Tanmateix, aquesta mateixa nit arriba Pilar a Itaka, quina paradoxa! I esperem que Rafa, ple de aché, trobi la seua amb qui millor "li sàpiga posar compte".

Dilluns de capa caiguda, tenim una novetat deliciosa per a les oïdes, encara que l’adjectiu gustatiu es senti incòmode en un context acústic, Nalaya Brown, la cantant de Soul de la qual tot el món comenta que és una deessa de la veu, sembla que comença la seua temporada estiuenca al Pereyra. Pel que tinc sentit el talent d’aquesta cantant és indiscutible.

Dimarts de sol, espero, no paro de mirar el rellotge per tornar a escoltar-la i de passada aniré al Kronos a veure Reco Bastos i Groove Brasil per veure el seu espectacle "Alma Brasilera" amb una mostra de folklore brasiler del que va donar bona conta el programa d’Islademúsica a www.tvclick.tv aquesta mateixa setmana.

Dimecres no sé ni per on començar: del Ke Kafé on està Víctor Gressely al piano passo al Kronos a veure Nati i la seua Natband i d’aquí al Pereyra i d’allà a l’Itaka i… arribem a dijous! sense respiració ni son suficient.

Soparé tranquil·la al Kronos! I veure a Rafa Peletey que com sempre és un plaer i de passada tanco la setmana musical de forma circular.

Un plaer compartir els meus somiejos i neguits amb tots els lectors, amb l’illa i amb el mar que sempre és bona companya i que transportarà amb un vaixell groc a nous ports…