CRÒNICA MUSICAL DEL 23 AL 29 DE MAIG

El meu diari ha arribat a casa de bon matí fent pudor de fum i amb un singlot una mica sospitós. Les seues pàgines anaven saltant de full en full de manera quasi rítmica i sempre me l’he acabat trobant entremig  de les cantonades fosques del meu recent enclavament geogràfic… Sí, de vegades una sembla haver-se convertit en nòmada per ofici que no per afecció. No sé si sé la nova patologia del meu diari pogués denominar-se com lleu indigestió musical
Una vegada vaig tenir un xicot del sud del món que a causa d’una ruptura momentània, estil telesèrie, cada vegada que la que aquí subscriu escoltava les primeres notes d’una música brasilera llançava un exabrupte i canviava de cançó irritadíssima… i això que a aquestes altures de la meua vida aquesta cultura és part essencial de la meua ontologia present. Per això em sembla a mi que el meu diari pateix a hores d’ara és una sobredosi musical a causa d’una setmana novament meteòrica en termes musicals.

Per començar, les nits del Pereyra fan un gust a blues amb el britànic Dave, solista de la Dave Blues Band, acompanyat d’Allan Christie a la guitarra com a solista -sé de bona font que el blues ha ocupat gran part de la seua trajectòria musical- que novament és de treure’s el barret, Luís García al baix en els teclats, Rafa Garcés al saxòfon, Vitorio Cabalcante a la bateria i el propi amo del local i pianista Eric al piano.

Després d’un dijous 22 de maig de mareig amb l’obertura del cafè concert Kronoss i els concerts del cantant Reco Bastos y Groove Brasil, amb Fabiano Nascimento a la guitarra i Raúl Pérez a la bateria, NatBand, Rafa Peletey i la seua banda i Heri Salsa (Heriberto Cruz que va posar salsa en les nits de cap de setmana al Pereyra fins que el blues va començar a córrer per les venes del local) me’n vaig anar al llit tard, malament i mai.

Divendres 23 de maig el conegut grup de percussió Tumbuka toca a la sala capitular de l’Ajuntament d’Eivissa i allà que me’n vaig i que no se’m passi parar pel s ‘Argamassa Palace al costat de Cala Pada a escoltar la nova formació Ibiza Jazz Masters -nova en fusió d’artistes que no en anys tocant-. Toni Bouzon al piano, Alfredo Souza a la guitarra, Chema Pellico al contrabaix i Andrés Fernández a la bateria.

Divendres 24, tarda de folk amb el festival Mare Nostrum a Eivissa. Bandes de diversos llocs de la península ibèrica, inclòs Portugal, em porten olors a poble castellà d’on vénen els meus avantpassats. Per tant, amb aquest marriment dels meus, presents i passats, sóc al mood (que se’m perdoni l’anglicisme però hi ha vegades que l’exacte no és sempre allò políticament correcte) d’un blues agitat com el de Dave al Pereyra. D’aquí l’Itaka, que Pilar sempre em porta sorpreses com el concert de flamenc improvisat del passat dissabte o el DJ de diumenge.

Els dissabtes sempre tinc la intenció  de matinar per anar als encants de Sant Jordi, però el treball internauta m’ho impedeix, així que després d’una bona migdiada em disposo a fer-me amb els carrers cada vegada menys solitàries d’Eivissa. M’aventuro a escapar a l’altre costat… del port… a l’Izay amb Jimmy Rhodes. D’aquí potser em reculli aviat i Morfeu desfaci la seua abraçada a una hora prudent de diumenge.

Els diumenges, més aviat sense encant, ara són de nou territori del blues perquè el Pereyra ja no tanca els diumenges per obertura oficial de temporada. D’aquí salt a escoltar Pilar a la veu i guitarra a l’Itaka.

Dilluns 26, en un esforç va de no sortir a buscar la música en directe, potser arribi a un acord amb el meu diari perquè surti sol ja que està d’un valent pujat últimament que no es pot aguantar ni ell mateix.

Dimarts 27 puc passejar-me per la pròpia Eivissa i no saber on anar primer tenint 3 punts musicals, dic cardinals. Al Kronoss, Reco Bastos y Groove Brasil i el seu espectacle de música i una mica de cultura brasilera amb capoeristes inclosos. El Pereyra encara i per última setmana, Dave i el blues. Pilar la d’Itaka ja comptarà amb la brillant presència de Javier Ortega, actor, cantant, intèrpret, monologuista, etc. entre d’altres oficis.

Dimecres 28 espero de tenir menys confusió ja que veuré a NatBand al Kronoss novament. Aquest local ha apostat per músics de l’illa i música en directe diàriament. Si Victor Gressely té l’amabilitat de donar-me el sopar musicat al Ke Cafè, benvingut sigui que allà hi seré.

Dijous 29, Rafa Peletey “l’únic, l’incomparable, l’adorat i genial Rafa”, tocarà també [al | en el] Kronoss. Hauré d’esperar una setmana per assistir al concert de divendres al Kronoss també a càrrec d’Heri Salsa. M’alleujarà l’espera el concert del pianista mallorquí Andreu Riera interpretant a Mozart, Chopin, Brahms, Debussy, Beerthoven, etc.

Dura setmana musical per poder assistir a tots els esdeveniments. Entre el meu diari i jo el cobrirem per a tu, si em llegeixes, o vosaltres si realitzeu de continu aquest meravellós costum de la lectura.

Per Nela Escribano.

 

GUIA PER A PERDRE’S A
LA VIDA ARTÍSTICA D’EIVISSA
Tens alguna cosa que aportar? FORUM-CLICK