Sin categoría
CRÒNICA MUSICAL DE LA SETMANA Del 18 al 24 de febrer
Santa Eulària a l’hivern em recorda a una d’aquestes boles de cristall amb una imatge fixa d’alguna ciutat llunyana -les distàncies s’amplifiquen amb la infància- que sempre algun familiar volia regalar-nos com souvenir d’algun viatge. L’invent “commovedor” que provocava allaus de neu en llocs insospitats, en temps a on el terme “canvi climàtic” era estranger per a qualsevol geografia, només ens permetia veure moviment en ser agitat. Així Santa Eulària, que de nit sembla dormitar qual foto fixa del souvenir sent únicament agitada per les ones, guarda cap els seus endins una bombolla. Un espai a on la música representa la sàvia que la retroalimenta de continu.
I és que, disculpeu-me per aquest llarg incís, no va haver cop que no anara al Guaraná un diumenge que no sortís pensant en tornar més de continu. La setmana passada li va tocar el torn a Rafa Peletey, un artista capaç de captar l’energia de qualsevol públic i posar-la a la seua disposició amb la finalitat de fer-nos viatjar pel caudal de sentiments que ell es proposi. És cert que aquella nit tenia del seu costat a l’admirat, ara i sempre, Noberto Rodríguez que aconsegueix el mateix efecte des dels primers segons de la seua interpretació a la guitarra. Ser un virtuós amb ànima posseeix un cert grau de genialitat que mereix la nostra sincera admiració i consciencia dels músics que tenim en aquesta illa.
Amb aquest pensament vaig irremediablement als músics del Pereyra, i perdoneu-me si cada setmana els llocs es repeteixen decidits però tot i que pocs els locals amb música en directe la llista de músics que ens amenitzen -com el trio de Jazz del Pereyra que funciona dilluns, dimarts i dimecres: format per Allan Christie (guitarra i veu), Vitorio Cabalcante (bateria i percussió) i, en substitució de Rafa Garcés (piano i saxo), Omar Rodríguez (piano)- ja han passat i segueixen passant per teatres, festivals de Jazz, gires internacionals, etc. com intèrprets i compositors respectats. En aquest sentit em sent una privilegiada i per això cada setmana em llanç al carrer per a gaudir de la música i per a defendre-la com Patrimoni (amb majúscules).
El dissabte de tarda aniré al concert de Statuas d Sal al bulevard Abel Matutes. Concert inaugural del programa d’oci juvenil alternatiu de l’Ajuntament d’Eivissa, Eivissa Underground. Només podré escoltar el concert amb auriculars -el motiu és solidari i es titula “posa’t al seu lloc”-. Beethoven va acabar els seus dies sense poder escoltar, així que poseu-vos al seu lloc i passeu-vos pel bulevard.
Després, la meua peregrinació ja és ben coneguda: aquest dissabte toca Itaka café i Teatre Pereyra, en un viatjaré amb Pilar (guitarra i veu) i Luís García (piano) per mil i un llocs i sentiments, en un ambient acollidor i de penombra. A l’altre ballaré amb Heriberto i la seua banda entre llums i cossos que s’agiten a ritme de salsa. Més endavant, a l’Izay passaré un ratet a escoltar a Jimmy Rhodes i amb tota aquesta música a l’organisme em disposaré a descansar per a començar el meu viatge dominical.
El diumenge tornaré a fer un intensiu ‘santaeulariens’: a l’hora del cafè aniré a Cala Pada a escoltar a Ricardito i la seua banda al Rías Chiringuito a prendre el cafè. Dels ecos cubans amb mar al fons canvio de platja i torn al Guaraná a veure a Lisa Rudy Band. Tot i que volgués que aquest viatge hagués estat circular i terminar a on vaig començar abans de tornar a Vila a descansar, passaré per l’Izay a veure a Paco Fernández. Amb l’eco de les ones que acompanyen els meus viatges musicals per Eivissa em dispós a recarregar bateries per a la setmana següent. El meu quadern de bitàcola descansa tranquil com llibre de capçalera.
Per Nela Escribano.
GUIA PER A PERDRE’S A LA
VIDA ARTÍSTICA D’EIVISSA
Tens alguna cosa que aportar? FORUM-CLICKVIDA ARTÍSTICA D’EIVISSA