Sin categoría

CRÒNICA MUSICAL DE LA SETMANA: DEL 16 AL 23 DE MAIG

16 mayo, 2008 0 Comments

Anit de bon matí -estic segura que aquest horari va ser planejat amb premeditació i traïdoria- el meu diari de bitàcola va arribar amb fúria impertinent copejant les seues ales contra el vidre de la finestra de la meua habitació. Tan bon punt va entrar, no es va dignar en donar cap explicació i amb uns aires de "faraona" es va instal·lar sobre la meua tauleta de nit amb unes ales relluents embolcallant els seus lloms…

Em vaig quedar atònita i en aquest estat d’estupidesa transitòria van venir al meu cap una gran quantitat d’insensateses i pensaments encertats. Crec que el meu diari ha deixat clara la seua positura. Ja ha fet la seua part i novament seu a descansar mentre jo em centro en el meu treball: el de cercar músiques i músics allà on es trobin.

Aquesta setmana, els aires perennement internacionals de l’illa es posen a brillar de manera suggeridora. Divendres 16 és Dominique De Larrand, el saxofonista franco-vietnamita establert a l’illa des de fa anys, qui mostra el seu bon fer al saxòfon a Santa Eulària al Nina’s Bar. De Santa Eulària vinc a Eivissa perquè vaig sentir que Javier Ortega ja ha tornat a l’Itaka i no penso perdre’m ni els seus monòlegs ni les seves cançons.

Dissabte 17 torno a prendre el camí a Santa Eulària perquè Reco Bastos i Groove Brasil toquen al Harbour Bar. El cearens Reco (veu) va acompanyat pel carioca Fabiano Nascimento a la guitarra i veu i per Raúl a la bateria i la guitarra.

De ciutat en ciutat em torno cap a Eivissa. És una nit melanconiosa: el baixista del Pereyra, el cubà Raúl Frometa torna a la seua segona pàtria, Itàlia, i s’acaben les nits de salsa. Em van explicar que ja es senten ressons de blues per les parets…

Però diumenge no me’l van prendre del dits i segueixo amb el seguiment a Dominique de Larrand que tocarà al Villa Mercedes i el Putumayo cafè n una tarda meteòrica que em deixarà novament, com cada diumenge a la nit, a punt per abandonar-me als braços alats del meu diari quan arribi a casa. Sembla que anem desenvolupant afectes més enllà del filial.

És dilluns 19 i es confirmen les sospites. Durant un mes al menys Dave Blues farà honor al seu sobrenom i posarà veu a aquests ritmes que surten de les entranyes mateixes d’Amèrica. Li acompanyen el tot terreny Allan Christie a la guitarra -es un luxe escoltar el seu fraseig impecable-, a la bateria Vitorio Cabalcante, i Rafa Garcés al piano i saxòfon. Ja no es recolliran els músics a l’hora del tancament del Pereyra amb els riures de Raúl de fons i per un temps estarem una mica melanconiosos. El bo si breu dues vegades bo… diuen.

Dimarts 20 aniré tranquil·la i confiada a mi "cantito" del Pereyra a sentir la malenconia que el blues deixa a les venes, per acabar a l’Itaka amb Pilar parlant de la meua vida i la d’altres clients, [en clau, a través de l’elecció del seu repertori.

Dimecres 21, amb fam ja acumulada, passaré pel Ke Cafè a escoltar Víctor Gressly al piano. Com sempre un plaer combinar bona música i bon menjar. D’aquí en un tancar i obrir d’ulls arribarà dijous amb presses perquè arribi l’hora en la que el blues se’m torni a ficar per sota la pell perquè la setmana passi ràpid. Que l’estiu s’acosta i cal anar organitzant l’ordre d’assistència als esdeveniments…