Després d’una dolça lluita, aconsegueixo que la meua mà faci callar el passar de les fulles i en despertar-me, els meus ulls van a donar-se contra una altra pàgina en blanc. Me l’acost a l’oïda i sent que lluny ressonen exèrcits de lletres formant melodies. He de sortir, llavors, a la busca i captura de música en directe. És l’única mesura preventiva a prendre amb la finalitat que el meu quadern de bitàcola em deixi dormir -o vetllar- tranquil·la. Una dutxa ràpida i em llançaré al carrer passi el que passi…
Dilluns, dimarts i dimecres, quasi d’ulls closos m’assec al meu cantó del Pereyra. Susana, Tino o Silvia o qualsevol altre dels cambrers m’atendran amb molt afecte i un somriure, prolongació dels tremends músics d’aquest trio fantàstic que cada dia em delecta, plogui o troni. Allan Chistie -guitarra i veu- Rafa Garcés -piano i saxo- i Vitorio Cavalcante seran els artífexs del seu genial projecte musical… no us dic més…
El dimecres em passaré abans pel Ke Kafé, perquè Victor Gressely -pianista- promet amenitzar el meu sopar de fusión amb el seu piano i a un entorn tan apetible com aquest restaurant, per a tots els sentits.
El dijous serà breu, saludaré a la meua gent del Pereyra i allà ballaré a ritme caribeny.
El divendres ja comencen els dubtes, però aquest cop podré escoltar un poquet de Hard Rock amb la banda Second Hand al Racó Verd de Sant Antoni. De retorn a Vila comença el peregrinatge a bon ritme. Primer Pereyra amb Heriberto Cruz i la seua banda. Música llatina contrapunt del rock que encara ressona al meu cap. Abans que em tanqui Pilar, aniré a l’Itaka. Luís García segur que em somriu complagut en obrir la porta del bar i em mostrarà algun tema acabat de presentar, alguna composició d’altres amics músics; sense deixar d’acompanyar a Pilar quan aquesta decideixi que precisa de la seua guitarra o només de la seua veu i el piano de Luís, dependent del tema escollit per a interpretar. Si és un bolero amb sort podré gaudir dels dos a la vegada, si és algun standard de jazz, segurament Luís, si és cançó d’autor, probablement Pilar i la seua guitarra.
El dissabte invertiré l’ordre dels esdeveniments… amb Pilar mai se sap i potser tanquem el local quan surti el sol i aquest cop vull recollir-me aviat… pobre il·lusa! Primer a l’Itaka, que els dissabtes es posa ben interessant amb els espontanis professionals i amateurs. Després tanc, d’aquesta el tanc!, el
Pereyra em refereix.
Heriberto Cruz i la seua banda em deixaran cansada i llesta per a reposar-me fins que la tarda caigui en el diumenge.
El diumenge -ja sense justificar-me a mi mateixa que no podré recollir-me prompte
– arribaré a Santa Eulària ben prompte. El
Guaraná em reserva dos bandes en una mateixa tarda.
The Lost Mountain Orchestra i
Miko and His Band. Qui sigui capaç de quedar-se a casa, que m’expliqui com… Probablement camí del somni passi per l’Itaka a saludar a Pilar i amb sort aconsegueixi acabar aquesta crònica entre badalls abans que es faci de dia. Fins que el meu quadern precisi alimentar-se de paraules i notes.
Per Nela Escribano
GUIA PER A PERDRE’S A LA
VIDA ARTÍSTICA D’EIVISSA
