Sin categoría
COP D’AUTOESTIMA DE LA PENYA DEPORTIVA A L’EIVISSA
Partit amistós
Preparació per a l’inici de la Lliga Espanyola de Futbol
Segona Divisió B, grup 3
Dimecres 13 d’agost
21 hores
Estadi Municipal Santa Eulària
Assistència: 600 persones
Resultat: Penya Deportiva 3 – 0 Ibiza – Eivissa
Un aperitiu de la Segona Divisió B pitiusa es celebrà ahir (dimecres 13 d’agost) al camp Municipal de Santa Eulària: La Penya Deportiva, amb més equilibri a les seues línees, fou superior a l’Ibiza – Eivissa, i li propinà tres gols sense encaixar-ne cap, en el primer partit amistós, que els dos equips s’enfronten de cara a l’inici de lliga.
Amb un accionar opac de l’Eivissa, tant com el del enllumenat del municipal santaeularienc, els homes de Rubí no mostraren sobre el camp de joc cap esquema tàctic per a afrontar un partit que molt aviat se li va posar molt barda amunt, en contrast amb una disciplina alba que es calibrà des de la sòlida última línia fins a les seues intencions d’atac. Sobre el camp de joc hi va haver un plantejament blanc i 11 homes de vermell especulant per agafar alguna pilota, en llargs trams de l’encontre.
Després de tantejar-se als primers minuts de joc, els dos equips intentaren fer-se amb la iniciativa, però fou la Penya, després del minut 29, que s’adonà que tenien una ben plantada línia defensiva, una garantia per a pressionar i remuntar-se sobre els visitants. Un error defensiu de l’Eivissa després d’un rebuig de cap mal executat fou aprofitat per Fonsi i a punt va estar de batre la porteria de Wagner. Fou el primer avís dels locals. Aquest mateix lateral executà un dispar de més de 35 metres i per poc troba al porter vermell fora de la seua posició, però gràcies a una acció poc més que felina va poder salvar la porteria. Però de tanta intenció, la Penya, carregada sobre el seu rival, va aconseguir forçar una treta de cantonada, que fou l’antecedent del primer gol, una brillant execució de cap per part d’Aparici. Aquest gol fou la inauguració d’un cop d’autoestima que començaren a imprimir els homes de Rubí en aquest partit.
El remat de la primera meitat es saldà amb superioritat blanca i el desconcert dels vermellets, que un i altre cop poblaven el mig camp de jugadors sense trobar espais de resposta ofensiva.
Per al segon temps, més del mateix. Si mateix l’Eivissa començà a arriscar, però un o dos freds intents ofensius foren respostos per l’atac a la contra i la capacitat de desbordament principalment de Manolo i Fonsi. De totes maneres l’Eivissa intenta ficar pressió i són gairebé deu minuts a la que els locals comencen a cedir posicions. Al minut 50, fou sancionat Fofi, amb targeta groga, rere enderrocar al mig del camp a De Pablos.
Novament la Penya pren el control de les accions i són els reiterats desbordaments i la major presència alba al mig camp els que produeixen una de les millors jugades, que culminà als peus de Borja per a batre, per segona ocasió la porteria vermella.
Amb 2-0 en el marcador, Rubí ingressa a Germán, Angel Sánchez, Begoña i Garcia, intentant refrescar les línies visitants i trobar rutes ofensives, però si abans l’Eivissa amuntonava jugadors al mig sector, ara ho fa uns metres cap enrere, amb pitjors resultats que els previstos, perquè en cap moment les seues accions demostraren intencions de gols. Tots els intents es frenaren al mur flexible de Fonsi, Neptali, Villodre i Manolo. El 3-0 i definitiu marcador a favor dels locals se donà per una magnífica execució de penal cobrada per Gallo. Un marcador més que contundent que havia definit el partit. Un final amb moltes valoracions.
Por Efrain Espinoza Falconí
Amb un accionar opac de l’Eivissa, tant com el del enllumenat del municipal santaeularienc, els homes de Rubí no mostraren sobre el camp de joc cap esquema tàctic per a afrontar un partit que molt aviat se li va posar molt barda amunt, en contrast amb una disciplina alba que es calibrà des de la sòlida última línia fins a les seues intencions d’atac. Sobre el camp de joc hi va haver un plantejament blanc i 11 homes de vermell especulant per agafar alguna pilota, en llargs trams de l’encontre.
Després de tantejar-se als primers minuts de joc, els dos equips intentaren fer-se amb la iniciativa, però fou la Penya, després del minut 29, que s’adonà que tenien una ben plantada línia defensiva, una garantia per a pressionar i remuntar-se sobre els visitants. Un error defensiu de l’Eivissa després d’un rebuig de cap mal executat fou aprofitat per Fonsi i a punt va estar de batre la porteria de Wagner. Fou el primer avís dels locals. Aquest mateix lateral executà un dispar de més de 35 metres i per poc troba al porter vermell fora de la seua posició, però gràcies a una acció poc més que felina va poder salvar la porteria. Però de tanta intenció, la Penya, carregada sobre el seu rival, va aconseguir forçar una treta de cantonada, que fou l’antecedent del primer gol, una brillant execució de cap per part d’Aparici. Aquest gol fou la inauguració d’un cop d’autoestima que començaren a imprimir els homes de Rubí en aquest partit.
El remat de la primera meitat es saldà amb superioritat blanca i el desconcert dels vermellets, que un i altre cop poblaven el mig camp de jugadors sense trobar espais de resposta ofensiva.
Per al segon temps, més del mateix. Si mateix l’Eivissa començà a arriscar, però un o dos freds intents ofensius foren respostos per l’atac a la contra i la capacitat de desbordament principalment de Manolo i Fonsi. De totes maneres l’Eivissa intenta ficar pressió i són gairebé deu minuts a la que els locals comencen a cedir posicions. Al minut 50, fou sancionat Fofi, amb targeta groga, rere enderrocar al mig del camp a De Pablos.
Novament la Penya pren el control de les accions i són els reiterats desbordaments i la major presència alba al mig camp els que produeixen una de les millors jugades, que culminà als peus de Borja per a batre, per segona ocasió la porteria vermella.
Amb 2-0 en el marcador, Rubí ingressa a Germán, Angel Sánchez, Begoña i Garcia, intentant refrescar les línies visitants i trobar rutes ofensives, però si abans l’Eivissa amuntonava jugadors al mig sector, ara ho fa uns metres cap enrere, amb pitjors resultats que els previstos, perquè en cap moment les seues accions demostraren intencions de gols. Tots els intents es frenaren al mur flexible de Fonsi, Neptali, Villodre i Manolo. El 3-0 i definitiu marcador a favor dels locals se donà per una magnífica execució de penal cobrada per Gallo. Un marcador més que contundent que havia definit el partit. Un final amb moltes valoracions.
Por Efrain Espinoza Falconí
GUIA PER A PERDRE’S A LA
VIDA ARTÍSTICA D’EIVISSA
Tens alguna cosa que aportar? FORUM-CLICK