Parlar d’aquesta regió és parlar de pobresa i immigració de joves, de narcotràfic i de violència urbana, de comunitats indígenes marginades i de dones discriminades. Parlem d’una realitat d’una duresa extrema. Però la vida, com a tot arreu, s’entesta sempre en obrir-se camí enfront de totes les dificultats.

Una vida marcada per l’esforç diari i el treball poc productiu. Més enllà dels nostres arquetips que relacionen pobresa i atur, les persones d’aquests països no es poden permetre el luxe de quedar aturades. Treballen durant llargues jornades en el que poden i amb els recursos que disposen, a canvi d’un sou o uns ingressos que amb prou feines donen per sobreviure.

I per poder viure, aquestes persones s’aferren a l’esperança, perquè el desànim i el pessimisme condueixen a una mort segura. És per això, que quan tenen la possibilitat de participar en un projecte, ho fan pensant en les oportunitats que aquest els presenta per valer-se per si mateixos.

Aquesta és la història d’algunes d’aquestes persones, de les seves vides i dels seus esforços, però sobretot de les seves esperances per un futur millor. Potser no per elles mateixes, però sí perquè els seus fills i filles disposin de millors oportunitats i d’unes condicions de vida més dignes.

ibiza-click.com