Aquest artista autodidacte porta pintant i exposant moltíssims anys. Ja en 1948 va participar a una exposició col·lectiva a Eivissa i des d’aleshores ha exposat quasi cada any, principalment a les Balears, encara que ens confessa que els seus quadres són ja per mig món gràcies a la gent que els ha comprat.
Els seus llenços ens transporten a l’Eivissa dels nostres avis. A ells trobem pageses vestides amb els vestits típics que Antonio Prats tan bé coneix, perquè va ser propietari d’una botiga de tèxtils on, ens comenta, va vendre moltíssims vestits eivissencs. També descobrim nombroses imatges de vaixells, tema que igualment coneix a fons perquè és un gran afeccionat a la mar i ens relata que gràcies al seu coneixement d’aquest, pot pintar quadres més precisos.
Però, segons ell mateix revela, amb el que més ha après és amb les natures mortes perquè requereixen molt detall, moltes hores, en definitiva molta feina. Aquesta és la força de l’experiència a la qual Prats Calbet es referia…