Ara, sota l’arcada, s’instal·len això que anomenen paredes de hippies, tot i que de vegades no tenguin res a veure ni amb el hippisme ni amb l’artesania, músics de carrer, algun indigent i algun que altre pertorbat. I més d’un, a jutjar pe la pudor, fa les sues necessitats fisiològiques a la ‘casilla’ –la zona sota el balcó–, cosa que, en la nova ordenança cívica podria costar una multa de fins 1.500 euros, si consideram monument la Plaça d’Armes, més comunament conegut com pati.

El cos de guàrdia de la Porta del Mar va ser habilitat el 1575, tal i com recull l’arquitecte del Pla director de les murades, Fernando Cobos, en el llibre ‘De la fortificación de Yviça’, editat per l’Ajuntament l’any passat. I ja el 1597, el mestre d’obres Antonio Saura va projectar una ‘casilla’ per a que els soldats poguessin resguardar-se. Sobre la ‘casilla’ s’observa el balcó per a les autoritats. La curiositat d’aquest balcó és que la seua decoració inclou caps humanes tant a la basa como a l’entaulament, la qual cosa recorda a un Renaixement après en els llibres, de manual, i que, segons Cobos, podria inspirar-se en les ‘Medidas del Romano’ de Diego de Sagredo, “per  què es recorre molt en aquest tractat al cap humà per tal d’explicar les proporcions dels elements arquitectònics, per exemple, del entaulament”. També els ‘dentells’ sota la cornisa podrien haver estat copiats d’aquest tractat de 1526 i múltiples vegades reeditat.