Sin categoría
ALTO! QUI VA?
EL COS DE GUÀRDIA DE LA PORTA DEL MAR VA SER HABILITAT L’ANY 1575 I EL 1597 ES VA CREAR LA ‘CASILLA’
Després de més de quatre mesos d’obres, el Pati d’Armes està ja restaurat. Ara mostra noves i més netes pedres –mes blanques– en els llocs on es trobaven més desgastades. Sobre tot en aquell racó on, antigament, quan era realment una plaça d’armes, la guàrdia es resguardava del fred i del sol.
Si els soldats que varen haver de guardar la porta de la fortalesa segles enrere vessin avui el Pati d’Armes encara tornarien a quadrar-se sota els seus arcs, per què poc ha canviat el recinte, si hem de fer caso d’allò que ens conten els experts. És probable que així fos, però també és cert que aquests mateixos soldats sí es mostrarien sorpresos en veure com han canviat els usos donats a aquest rectangle amb porxades en dos dels seus costats i deu arcs de mig punt del que ells no degueren veure les seues possibilitats com Patrimoni de la Humanitat.
Ara, sota l’arcada, s’instal·len això que anomenen paredes de hippies, tot i que de vegades no tenguin res a veure ni amb el hippisme ni amb l’artesania, músics de carrer, algun indigent i algun que altre pertorbat. I més d’un, a jutjar pe la pudor, fa les sues necessitats fisiològiques a la ‘casilla’ –la zona sota el balcó–, cosa que, en la nova ordenança cívica podria costar una multa de fins 1.500 euros, si consideram monument la Plaça d’Armes, més comunament conegut com pati.
El cos de guàrdia de la Porta del Mar va ser habilitat el 1575, tal i com recull l’arquitecte del Pla director de les murades, Fernando Cobos, en el llibre ‘De la fortificación de Yviça’, editat per l’Ajuntament l’any passat. I ja el 1597, el mestre d’obres Antonio Saura va projectar una ‘casilla’ per a que els soldats poguessin resguardar-se. Sobre la ‘casilla’ s’observa el balcó per a les autoritats. La curiositat d’aquest balcó és que la seua decoració inclou caps humanes tant a la basa como a l’entaulament, la qual cosa recorda a un Renaixement après en els llibres, de manual, i que, segons Cobos, podria inspirar-se en les ‘Medidas del Romano’ de Diego de Sagredo, “per què es recorre molt en aquest tractat al cap humà per tal d’explicar les proporcions dels elements arquitectònics, per exemple, del entaulament”. També els ‘dentells’ sota la cornisa podrien haver estat copiats d’aquest tractat de 1526 i múltiples vegades reeditat.
LA RESTAURACIÓ
Els treballs de restauració, tant del Pati d’Armes com del Portal Nou, han consistit bàsicament a eliminar de les pedres els fong que feien perillar el seu futur, però també s’ha restaurat amb blocs nous l’arc d’accés des del pati fins la Plaça de Vila i s’ha intervingut en els parapets del baluard de Sant Pere. En el Portal Nou s’han eliminat alguns elements que es considera que no eren els originals de la construcció i s’ha posat al descobert l’espai de l’escut i les dovelles de l’arc, modificat en el XIX. Tot allò, sumant la reforma del Pati d’Armes i la del Portal Nou, ha suposat una inversió de 350.000 euros, amb un 75 por cent aportat pel Ministeri de Foment.