Sin categoría
AIGUA: UN BE ESCAS
Si a una illa, que s’ha d’autoabastir dels seus propis recursos d’aigua, li sumam un règim de precipitacions irregular i a més un augment dràstic de la densitat de població durant els mesos de més sequera, així com un increment notable en l’ocupació del territori, obtindrem una situació en els nostres aqüífers difícil de mantenir.La intrusió marina és la primera causa de contaminació dels aqüífers costaners, deguts a diverses causes, encara que un dels més importants és la sobreexplotació de les reserves subterrànies.
Els aqüífers són estrats de terrenys porosos que es troben plens d’aigua i que es van recarregant de forma natural quan s’infiltra l’aigua de pluja. El ritme d’aquesta recàrrega és molt lent i amb una sobrextracció d’aigua no donam temps que aquesta es realitzi correctament. En zones costaneres a més, el principal problema és que l’excés en el bombeig fa que l’aigua de mar arribi a la zona freàtica i salinitzi els pous, fent-los del tot inservibles.
Però això ho hem “arreglat” amb desalinitzadores que, a part de tenir un impacte visual i ambiental en la zona, constitueix una despesa d’energia molt important, pel que no suposa una solució definitiva ni sostenible. Encara que s’ha de dir que també en les plantes desalinitzadores s’estan fent avanços d’I+D, ja que s’estan provant les primeres que funcionen amb energia solar, pero això no soluciona la causa principal: la sobreexplotació.
Hi ha diverses formes d’afrontar la intrusió marina: redistribució de bombejos, recàrrega artificial, etc.. però per això el primer de tot és tenir una bona gestió desde les administracions públiques. Ara que, vist el poc interès que va sorgir per l’extracció massiva d’aigua potable al costat de les autovies (Diario de Ibiza 24 de Setembre 2008), no sembla que a les nostres institucions els hi tregui la son.
Per Carme Ramis