Una jove estudiant de teatre, que aspira a interpretar a Amparo Ribera, una vella diva de l’escena, en una nova obra sobre la seua vida, entrevista a tres de les seues deixebles, per tal de ficar-se millor en el seu paper. Ventura Pons i Josep María Benet i Jornet adapten per al cine l’obra teatral ‘E.R.’ del segon, una reflexió sobre el difícil món de la interpretació en els escenaris.

A l’inicio sembla que el film va a dibuixar el relleu generacional en l’escena, a l’estil d’Eva al desnudo de Joseph L. Mankiewicz. Però la narració es centra més en tres dones de la mateixa edat -una actriu consagrada, una estrella de televisió, una dobladora-, que ofereixen, a través dels records que guarden de la seua antiga mestra, les seues diferents versions d’allò que suposa l’actuació i la fama. Les diferències es posen de manifest, sobre tot, en les diferents concepcions que tenen d’una tragèdia grega que estudiaren amb la vella actriu.