Ernesto Sábato va néixer el 24 de juny de 1911 a Rojas (Buenos Aires) en el si d’una família d’origen italià. Era el penúltim d’onze fills. Doctorat en Física, va començar una prometedora carrera com a investigador científic. Amb una beca, el 1937 va viatjà a París, on conegué escriptors i pintors del moviment surrealista, com André Breton, que l’animà a escriure. 
Allí va començar la seua primera novel·la, de la que només se’n publicaria un fragment a la revista Sur. Poc després decidí deixar la seua professió de físic i instal·lar-se al seu país natal. El 1945, ja a Argentina, publica el seu primer llibre Uno y el universo. 

La seua obra està caracteritzada per un profund contingut intel·lectual sobre la separació entre el bé i el mal. La seua producció novel·lística consta de tres obres: El túnel (1948), una novel·la psicològica narrada en primera persona, traduïda a diverses llengües i adaptada al cinema, Sobre héroes i tumbas (1961), l’obra que consagrà Sábato com a escriptor universal i considerada la millor novel·la argentina del segle XX, i Abaddón, el exterminador (1974), de caire més autobiogràfic. Com a assagista compta amb una nombrosa obra, generalment sobre la condició humana i l’evolució del món; el 1945 publicà el seu primer llibre d’articles filosòfics i polítics Uno y el universo. El títol España en los diarios de mi vejez, és un diari dels dos viatges que va fer Sábato l’any 2002 a Espanya, on recull interessants reflexions de l’autor nonagenari sobre les qüestions existencials, sobretot la vida i la mort. 

A la biblioteca es pot veure una exposició bibliogràfica que recull les obres d’Ernesto Sábato, premi Miguel de Cervantes 1984, que estan disponibles en el centre, com diverses edicions de les noveles, i algunes obres d’assaig com Hombres y engranajes, Antes del fin, o La resistencia.