SA CALETA ÉS ARA MÉS PATRIMONI D’EIVISSA
Aquesta zona forma part de la declaració de Patrimoni de la Humanitat aprovada per l’Unesco el 1999, amés, el 1993, ja va ser declarada Bé d’Interès Cultural (BIC) i es troba a l’interior dels límits del Parc Natural de ses Salines.
Aquest jaciment és un dels darrers que s’han excavat a l’illa, i fins a la fi dels anys vuitanta va estar colgat i, per tant, ocult. Tanmateix, el nucli va ser fundat a mitjan segle VII a.C. per uns fenicis procedents de l’extrem mediterrani occidental que probablement cercaven metalls.
El conjunt està enclavat en una petita península plana coneguda per sa Mola de sa Caleta, entre la platja des Codolar i el puig des Jondal, al municipi de Sant Josep de sa Talaia, al sud de l’illa. Va ser habitat durant quaranta o cinquanta anys i va arribar a tenir una població de prop de tres-centes persones. El traçat urbanístic ocupava unes quatre hectàrees i es componia d’un gran nombre d’unitats arquitectòniques que, vistes en conjunt, formaven una trama.
Carrerons estrets amb places petites i irregulars
És molt possible que alguna d’aquestes peces vagi servir de magatzem per guardar-hi la sal recollida als estanys veïns de les salines. Segons alguns estudis, sa Caleta pogué esser un punt d’enllaç en la llarga ruta des del famós port fenici de Tir fins a Cadis. Però a començament del segle VI a.C., els qui habitaven el poblat el varen abandonar per traslladar-se a la badia d’Eivissa, un lloc molt més còmode per viure, i hi fundaren la vila que avui n’és la capital.
+ INFO: www.ibizatourist.info