L’exuberància que va citar l’arxiduc ocultava bona part d’aquests paratge fins fa un parell d’anys, quan es va restaurar la font i es va desforestar la malesa dels voltants. Tot i que continuï destacant un frondós canyer i, sobre tot, un retorçut garrover que, desafiant la gravetat, s’erigeix lateralment des de la roca que emmarca el camí, como si volgués formar un arc d’entrada al recinte de pedra seca.

Per què no es només la font, ja que hi ha tot un conjunt amb alberca de regulació, sínia, un pont sobre el petit torrent i unes enormes parets que tanquen la finca de ca n’Armat. Encara que ara seria can Philippe Rottier, per què és propietat de l’arquitecte belga, un dels majors estudiosos i divulgadors de la casa pagesa (no en va, la casa que es divisa des de la font és una de les més pintoresques i espectaculars de l’illa).

Amb la recent restauració d’aquesta font també ses va recuperar la seua major peculiaritat: unes pintures murals de mangra, amb motius geomètrics i florals, que decoren la capella de la font. Es suposa que aquest “graffiti” es va realitzar el 1823, ja que en el xafareig confrontat, en el qual les parets llueixen el mateix tipus de pintures, aquesta data està gravada sobre l’argamassa.

+ INFO: www.ibiza-secrets.com